Diumenge IV/C 31-gener- 2016
He pregat i he reflexionat entorn de dues idees i a partir de les lectures d’avui:
1. Sense amor, fer el que fem no té cap valor.
2. Déu és el Déu de tots, ningú el posseeix en exclusivitat.
1.
Normalment ens sentim orgullosos de les qualitats que tenim i ens fan específics, especials, propis: Saber cantar, rallar, cuinar, ... Ser simpàtics, saber argumentar, ser senzills, ... St. Pau indica el do de conèixer llengües, el do de profecia, el do de fer miracles, ...
Però a la conclusió que arriba st. Pau i que ens aconsella que sempre tinguem present és: “Si les qualitats que tenim no les exercim des de l’amor, no tenen cap valor”.
Sempre haurem d’agrair a Déu els nostres dons, les nostres qualitats. Dons i qualitats que ens donen satisfacció, que ens fan ser útils, que ens creen autoestima. Però aquests carismes no els hem d’exhibir com un privilegi sinó com un servei. A partir de les nostres qualitats som cridats a ser útils a favor dels altres.
Si un és un bon cuiner o una bona cuinera més que esperar tenir premis i mostrar els seus trofeus, el que ha d’esperar és satisfer la fam dels altres i que trobin el menjar bo. Aquesta ha de ser la seva pretensió, el servei de la seva responsabilitat.
Ningú nega que no estem contents si algú ens dóna gràcies. Ningú nega que la posada en pràctica de les nostres qualitats no hàgim d’esperar una remuneració. El que st. Pau diu és: “El que facem, tot allò que ens fa sentir útils als demés, ho hem de viure com la nostra responsabilitat. Ho hem de fer amb amor i amb serietat”.
Amagar per timidesa alguna de les nostres qualitats o amagar-les per fugir de les nostres responsabilitats, no és gens aconsellable des de la solidaritat que hem de viure i manco des de l’exigència evangèlica que hem de tenir present des del dia del nostre baptisme.
A favor de la família, del poble, de la parròquia, ... tots ens hi hem de fer present des del que sabem fer, des del que som. Avui, hi mirant l’entorn més immediat nostre: necessitam educadors, polítics amb experiència i consciència cristiana, persones, pares i mares, joves que ens ajudin a recolzar i animar el club parroquial, la catequesi, la neteja de la Parròquia, l’espiritualitat que hem de cuidar tots, la vivència de l’Eucaristia, ... Parlava amb un polític que ens hem de responsabilitzar tots a favor de l’educació.
2.
Vivim un temps de pluralisme i varietat. Aquesta diversitat es converteix no poques vegades en motiu de tensions. Alguns, defensant el que creuen, es tanquen fanàticament i no escolten els altres. Uns altres, han perdut les seves arrels i conviccions i tant els dóna tot. I hi ha qui, sense perdre ni les seves arrels ni els seus principis, s’obren, escolten, rectifiquen, aporten, intensifiquen...
Jesús, fill de Josep i Maria, és una persona d’arrels. Constantment torna al poble de les seves arrels, Natzaret. Ell va ser conegut fins i tot “com el natzarè”.
Però així i tot, tot i que anava arreu sense amagar la seva pertinença, ... Tot i que a l’inici de la seva vida adulta els de Natzaret estaven orgullosos d’ell, ell s’hi fa present amb una novetat: “La proclamació de l’evangeli”. D’un evangeli que havia d’anar més enllà del poble jueu. Que havia de fer entendre al poble jueu que ells no eren els únics elegits per Déu tot i que havien estat, des del seu inici, el poble escollit per a començar la revelació de Déu.
Jesús els diu que ell ha estat escollit per anunciar que mai més hem d’excloure ningú, que mai més hem de tenir gent marginada, ... Mai més hi ha d’haver pobres, persones obligades a sortir del seu propi país, persones que posin barreres al seu país per fer-lo únicament per ells, ... Avui a no pocs països els costa molt obrir portes i admetre i atendre les diferències que vivim a dins d’un clima de sana convivència!
Amb Jesús, Déu desqualifica el fanatisme excloent!
Demanem-nos:
Qui som? Som persones fanàtiques que no escoltam? Persones passotes que passam de tot? Persones obertes als altres, amb conviccions i arrels?
Un dia més som convidats a reflexionar en presència de Déu i de la seva Paraula. Fem-ho! És necessari, és essencial reflexionar. I els qui som cristians, fer-ho davant Déu.