Homilia diumenge 10 gener 2016



              


Baptisme del Senyor 

      Aquest diumenge tanca el cicle de Nadal i ens disposa a encetar el temps normal durant l'any. 

      Aquest cicle el tancam recordant el baptisme de Jesús i, des d'ell, tenint també present el nostre baptisme. 

      Avui veiem com Jesús, inicia la seva tasca com a Messies, destapa la seva identitat més original, més pròpia, deixant-se batiar per Joan Baptista. 

      I descobrim que, rebent i vivint el baptisme, sent una veu que, com si esquincés el cel, com qui fos la seva decisió unir cel i terra, va dient: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en ell m'hi he complagut”. 

      Atents al baptisme de Jesús entenem la importància que té i ha de tenir el nostre baptisme. 

      Què fa Jesús abans de rebre el baptisme? Prega. Jesús prega perquè ja ha descobert Déu i la seva relació amb Ell. Prega perquè, rebent el baptisme, desitja viure cor a cor amb Déu. Ha descobert que la vida sols en Déu té sentit. La vida i tot el que en ella forma part: el naixament, el creixement, la madurasa, la mort, els moments de felicitat, els moments que colpeixen l'ànima, les sorpreses constants... Perquè ha entés que tot s'ha de viure acompanyat de Déu. 

      No és estrany, així, que s'evangelista Lluc digui: “I mentre Jesús, pregava, s'obrí el cel” Açò és una expressió metafòrica. Expressa que, quan algú prega, cel i terra s'uneixen. L'home ha descobert que té una dimensió transcendent que li és fonamental. Ha descobert que per relacionar-se amb qui té al costat i amb el que té al costat, s'ha d'amarar de cel, de Déu. S'ha de deixar inundar de Déu. S'ha de col·locar sota la mirada de Déu. 

      I tampoc és estrany que digui: “I baixà cap a ell l'Esperit Sant en figura corporal com un colom”. Allà on Déu és present, hi ha sempre l'Esperit Sant. Allà on Déu és present l'espiritualitat surt a camí. Espiritualitat vol dir “passió per l'ànima” “passió per a comunicar als altres el que ens sorgeix de més endins”. 
      Qui no descobreix el seu fons, la seva intimitat, la seva espiritualitat, no sent la seva pertinença a Déu, no sent en ell la presència de l'Esperit. 

      I l'experiència del Baptisme de Jesús s'acaba sentint-se estimat per Déu: “Tu ets el meu Fill estimat, en tu m'he complagut”. 

      Aquestes mateixes experiències de Jesús en el seu baptisme ens les hem d'aplicar quan vivim i recordam el nostre baptisme. 

     Perquè qualsevol dels nostres baptismes tenguin experiència “cristiana”, “de Crist”, l'hem de viure des de la pregària: Qui batia ha descobert Déu o ha de tenir, almanco, ganes de descobrir-lo més i més. Ganes de fer-se amb Ell. Ganes de dipositar la seva vida a les seves mans. 

      Qui batia s'ha de despertar a la dimensió de transcendència. Déu no és un Déu enfora. Déu és present en cada persona, en la natura, allà on hi ha algú que estima, ajuda, comparteix, perdona i demana perdó, actua misericordiosament... Un batiat es topa amb Déu constantment. 

      Qui batia ha de fer opció per la profunditat, per anar endins, per fugir de la mediocritat, per tenir ganes de comunicar el més íntim. 

      Qui batia s'ha de sentir estimat per Déu. Estimació que comporta una manera d'estar i de viure concreta: misioner valent i pacífic de l'amor de Déu, de la seva presència, de la seva misericòrdia, del seu compromís a favor dels cecs a la Llum que cerquen veure, sords a la Paraula que tenenen ganes de sentir, insensibles al tacte que tenen ganes d'estimar, …. 

      Batiar-se, batiar, comporta una presència ben significativa en el nostre dia a dia. Tinguem present el que Pau de tras deia a les seves comunitats: “No apagueu l'Esperit!”. Sols una església que fa cas a l'Esperit és l'Església de Crist