II després de Nadal 3 gener 2016
Avui, un dia més, la litúrgia ens recorda que Jesucrist és la Saviesa feta Paraula, el missatge, la revelació de Déu. Jesucrist ens revela qui és el Pare.
Déu Pare, en Jesucrist, es manifesta proper, atent a tothom i sobretot en les seves necessitats, capaç de carregar sobre les seves espatlles les injustícies, la misèria que molts viuen. Jesucrist revela que Déu és aquell que és capaç de convertir en festa eterna el compromís, l’entrega, l’assumpció de la creu a favor dels altres.
I el llibre de Jesús, fill de Sira, ens assenyala que aquesta saviesa, aquesta revelació del Pare mai més deixarà d’existir. Sempre tindrem a l’abast la presència de Déu. I on es manifesta la presència de Déu?
Ho respon la carta de sant Pau als cristians d’Efes:
1. En aquells que “han rebut tot tipus de benediccions espirituals”. En aquells que són sants i santes, en aquells que són irreprensibles als ulls de Déu.
- Ens convé conèixer la vida dels sants per imitar el seu testimoni. Posem noms de sants i santes als fillets que neixen explicant-los, pas a pas, qui eren, què representen. Sabríem dir alguna cosa de la vida del sant o santa del nostre nom?
2. En aquells que reconeixen que “per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist”. Quan, on, amb qui es manifesta Déu? Què fa un fill amb el seu Pare? Déu es manifesta allà on algú prega, allà on algú dialoga amb el Pare, allà on algú li dóna gràcies, li agreeix un munt de coses...
- Si volem sentir com el Pare es fa present preguem. Preguem en el cau de ca nostra. Entrem a una església qualsevol i preguem, no perdem mai aquest costum.
3. En aquells que miren als altres amb bons ulls. Sant Pau ens diu: “Jo no em cans de donar gràcies per vosaltres, i us record en les meves pregàries”. Amb qui ensumam alguna cosa especial? Qui ens fa reflexionar, qui és aquell que mereix de noltros una atenció especial?
- Si volem veure com i en qui es revela Déu, posem la nostra mirada amb aquells que parlen positivament, que saben veure en tot i en tots “qualitats” “bones maneres de dir i de fer” “el més positiu”. Refusem la mania, el mal costum de ser “uns criticons” “persones que parlen i accentuen la part negativa de persones, grups, ...”
4. En aquells que “han rebut el do d’una comprensió profunda”, aquells que aprenen a revelar, a extreure el fons de tot, aquells que no pacten mai en la superficialitat i mediocritat.
- Si volem fer-nos a prop de Déu, mantinguem converses, actituds, fem-nos amb persones que no diuen per dir. El que diuen ho han pensat i no poc! I ho han pensat des de la més radical llibertat.
I sant Pau acaba dient: “Demanau a Déu que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l’heretat aque ell us dóna entre els sants”.
És cert. Podem intuir, descobrir Déu:
- Entre sants i santes
- Entre les persones orants
- Entre aquells que tenen una mirada positiva
- Entre aquells que aprofundeixen
Però per reconèixer a quina esperança som cridats, qui na glòria ens té reservada Déu, és un do, una gràcia que l’hem de demanar constantment.
Demanem a Déu el do de creure que ens espera la resurrecció, la comunió total en Ell.