Diumenge III/C 24-XI-2016
Després d’anar per diversos pobles de la Galilea creant expectació pel que feia i deia, Jesús va anar a Natzaret, on s’havia criat. Natzaret era un poble de poca importància i amb fama de gent incrèdula.
La poca religiositat dels natzarens no va influir en la formació de l’infant, adolescent i jove Jesús. La seva predisposició d’entrar en diàleg amb Déu Pare i el clima religiós de la seva família van contrarestar l’influx -em aquest cas negatiu- de la poca o nul·la religiositat del poble.
Què ens ofereix aquesta primera observació? Que l’influx de l’ambient no sempre és irremeiable. L’ambient d’un poble forma, certament. Però les conviccions personals, la força de voluntat que un adquireix, el clima de fe familiar són capaços de fer front a l’atracció que exerceix l’ambient.
És molt important que arran d’aquestes lectures ens demanem en primer lloc:
1. Religiosament, quin és l’ambient que vivim com a poble i com a família?
2. Quina formació oferim per fortificat la nostra la voluntat?
Tot i reconeixent quina seria l’expectació de Natzaret davant la presència de Jesús (segur que encuriosida i crítica: Què ens pot dir es fill del fuster des poble?, ...), Jesús, en dissabte, es dirigeix a la Sinagoga i fa ús del dret que tot israelita té de llegir públicament la paraula de Déu i afegir unes paraules d’interpretació, exhortació, consell...
I a partir d’aquí, encetam una segona reflexió sabent:
- Que el sacerdot Esdres llegia en presència de tot el poble reunit a la plaça, el llibre de la Llei. El llegia dret a dalt d’una tarima de fusta i a la vista de tothom, també dret.
I la lectura era pronunciada amb to ben clar.
-Que tot el poble escoltava atentament la lectura i “plorava”. Plorava per què? Perquè justs arribats de l’exili feia temps que no havien gaudit d’aquest espai. Se sentien profundament agraïts.
-Que els levites n’exposaven el sentit perquè fos entenedora.
1. Els lectors, ens hem d’esforçar a fer una bona proclamació de la Paraula
2.Tots l’hem d’escoltar atentament.
3.L’homilia ha de tenir la intenció d’aprofundir la Paraula.
4. La lectura s’ha d’escoltar amb gratitud.
I l’expressió final de l’evangeli de Lluc, que avui encetam i que ens acompanyarà durant tots aquests diumenges de l’any jubilar, és contundent: “Açò que avui sentiu contar de mi (que proclam la llibertat dels captius, el retorn a la llum, l’any de gràcia del Senyor), és el compliment d’aquestes paraules”.
Jesús, amb aquestes paraules, els diu a tots que ell és el Messies esperat i ens diu també: Que sols serà creïble la proclamació de la Paraula si aquesta Paraula és viva, és viscuda tant per aquell que la proclama com per qui la interpreta. I açò ens fa obrir els ulls a la nostra responsabilitat. I és la tercera reflexió d’avui:
1. Ens alliberam i alliberam d’esclavituds, possessions malsanes, ...?
2. Ens apropam més a la llum, a la veritat de tot? Aprofundim, dialogam, ...
Atents a la segona lectura, Pau als cristians de Corint, hem de sentir i assumir el nostre compromís. Compromís divers perquè tenim qualitats i responsabilitats diverses. Però tots hem de ser conscients que ens hem de comprometre. I estem? En què?