Sagrada Família. 27-XII-2015
1. Llibre de Jesús, Fill de Sira:
- Qui honora pare i mare es guanya un gran tresor
- Déu no oblidarpa mai la pietat que tens pels pares
2. St. Pau als cristians de Colosses:
Entre voltros tingueu sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència... Si tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho.
3. Evangeli de Lluc.
Fill, per què t’has portat així amb noltros? El teu pare i jo et cercàvem amb ànsia.
Deixeu-me dir que:
Ha estat positiu que la “conciliació familiar” hagi entrat en els debats electorals viscuts aquests dies passats. Açò significa que la família adquireix interès públic. La “conciliació familiar”, però, és molt més que adoptar mesures aïllades com la de ampliar el permís de maternitat i paternitat, racionalitzar horaris de feina, adaptar el calendari escolar, augmentar la cobertura i la quantia de prestació per fill a càrrec, ... En el fons, la “conciliació familiar” és una qüestió d’arribar acords sobre quin model de vida i de societat volem. Cosa no fàcil segons els resultats de les eleccions viscudes. Per açò sempre serà motiu de debat i de ganes d’escoltar-nos. Segons Eva Holgado, Presidenta de la Federació Espanyola de Famílies nombroses (FEFN), falten mesures concretes i serioses de recolzament a la família en els programes electorals. Holgado demana que es creï un Ministeri de Família que donaria més nivell a aquesta Institució i recolliria i respondria a més necessitats familiars. Avui, Dia de la Sda. Família, quan som convidats a valorar la família, molts creiem que és la cèl·lula de la societat i ha de ser cuidada amb cura especial.
En família aprenem a relacionar-nos, a reconèixer la nostra diferència, a experimentar que del més gran al més infant tothom vol ser escoltat. En família creixem i maduram en valors: llibertat, respecte als demés, responsabilitat... Jo qui som el número 7 de fills, ho he experimentat. A una certa edat sents que has d’exigir ser escoltat com el primer o el segon.
Formar una família no és sols tenir fills, és una elecció de vida. Quan un fill o una filla és tingut en braços, qualsevol mare o pare responsable es demana: Quina educació li he d’oferir? I és que la societat és ample i variada. Cada família adopta, entre d’altres, un “saber estar” concret. No és sols la societat la que aporta i estructura la família. També cada família aporta a la societat la seva forma de veure i entendre la vida. També una família i un altre, i un altre... poden canviar la societat.
En les famílies rebem l’antídot més fort a la difusió de l’individualisme egoista. “Individu” vol dir que no pot ser dividit. Avis i pares es divideixen constantment. Viuen per als altres, amb ells comparteixen i passen els anys. “Ser fills” ens dóna l’oportunitat de descobrir la dimensió gratuïta de l’amor, de ser estimats fins i tot abans de fer res, de parlar, pensar, optar..., inclòs, abans de venir al món. L’amor familiar és tan gratuït que em fa aletejar Déu. Una jove de 14 anys em deia: “Si passa alguna cosa a la meva mare, me mor!”. Sense amor, qui pot viure? Quan una família es divideix es fa més difícil creure que la convivència social és possible.
Qui viu i estima la família reconeix -com diu el Papa-, que una societat que descarta els seus majors no té dignitat, perd les seves arrels i es mustia. Tot i que “conservar” les arrels veiem que no és desig de tothom, jo ho trob assenyat. No descuidem mai els avis, les persones grans.
És educador el testimoni que traspassa als fills, néts i nétes, qui ja ha viscut moltes experiències. I és fresc, el somriure, la il·lusió, el progrés que ofereix el jove al més ancià. Qui se sap fondre en aquest diàleg, qui el cerca i el viu, es converteix en un autèntic mestre.
Una família qualsevol ens recorda que tots som uns infants que hem d’aprendre constantment dels altres. En l’art del viure, sempre serem fills. La vida i la família és un regal que no ens l’hem donat. Preguem avui per conservem-lo!