Diumenge IV d’advent/C 20-XOO-2015
Avui som cridats a descubrir les “QUALITATS DE MARIA »
La visita de Maria a Elisabet permet a l’evangelista Lluc posar en contacte el Baptista i Jesús abans fins i tot d’haver nascut. L’escena està carregada d’una atmosfera molt especial. Les dues seran mares. Les dues han estat cridades a col·laborar en el pla de Déu. No hi ha homes. Zacaries s’ha quedat mut. Josep és sorprenentment absent. Les dues dones ocupen tota l’escena. L’ocupen elles i Déu. La seva maternitat es dur a terme únicament perquè Déu vol.
Maria que ha arribat de pressa des de Natzaret es converteix en la figura central. Tot gira al voltant d’ella i del seu Fill. La seva imatge brilla amb uns trets molt genuïns.
- Maria, «la mare del meu Senyor». Així ho proclama Elisabet amb gran esclat i plena de l’Esperit Sant. És cert: per als seguidors de Jesús, Maria és, primer de tot, la Mare de nostre Senyor. Aquest és el punt de partida de tota la seva grandesa. Els primers cristians mai separen Maria de Jesús. Són inseparables. «Beneïda per Déu entre totes les dones», ella ens ofereix Jesús, «fruit beneït del seu ventre».
St. Joan Damascè dirà que “Maria no és un recipient passiu, sinó que participa amb tot el seu ésser en l’obra de Déu”. Des de l’inici fins el final. El nom de Maria surt 19 vegades en el nou testament i 29, indicant que ella és la mare de Jesús. No podem negar que el que més distingeix a Maria és la seva maternitat. És la seva unió íntima amb Jesús.
- Maria, la creient. Elisabet la declara feliç perquè «ha cregut». Maria és gran no simplement per la seva maternitat biològica, sinó per haver acollit amb fe la crida de Déu a ser Mare del Salvador: “Es faci en mi el que Tu vols!”. Ha sabut escoltar Déu; ha guardat la seva Paraula dins del seu cor, l’ha meditat, l’ha posat en pràctica complint fidelment la seva vocació. Van dir a Jesús: “Venturoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar”. I ell va respondre: “Més venturoses els qui escolten la Paraula de Déu i la practiquen”.
Maria és la nostra referent no tant per ser la mare de Jesús, sinó per ser la dona creient. Açò ens possibilita a intuir que, a Déu, li importa Maria, l’importa la seva fe, i l’importam noltros, la nostra actitud creient.
Creure en Déu, tenir-lo present, és una capacitat humana que hem de tenir present constantment. La nostra dimensió religiosa ha de ser cuidada en gran manera. I ho ha de ser més que mai en aquests moments de la història que vivim secularització. Ajudem a descobrir-la!
- Maria, l’evangelitzadora. Maria ens ofereix a tots la salvació de Déu que ha acollit en el seu propi Fill. Aquesta és la seva gran missió i el seu servei. Segons el relat, Maria evangelitza no només amb els seus gestos i paraules, sinó perquè allà on va porta amb si la persona de Jesús i el seu Esperit. Això és l’essencial de l’acte evangelitzador.
És Maria la que va a l’encontre d’Elisabet. La presa de Maria per a anar a visitar a la seva cosina, major que ella, i poder-la servir, expressa la preocupació que Déu té per a tothom. I aquesta trobada evangelitza: regala companyia, atorga felicitat, fa viure la dimensió religiosa. Per evangelitzar, Maria no necessita fer grans discursos. Amb senzillesa comunica el que porta “dins”.
Maria evangelitza perquè ha estat la primera a escoltar la invitació de Déu: «Déu te guard… el Senyor és amb tu», i perquè transmet Jesús als altres. Ella és per a l’Església el millor model d’una evangelització joiosa.
Avui tots els cristians som cridats a ser evangelitzadors visitant, visitant a les persones que tenen necessitat o que viuen alegries.