St. Esteve – 2015
Llegir junts el poema(llegir)
I, després,
Deixau que avui les meves paraules avui tenguin present els tres beats màrtirs menorquins. Ells són els qui segueixen l’estel de màrtirs de l’Església, estel que començà a escampar llum amb St. Esteve, precisament. Ell és el protomàrtir!
1. Josep Castell néixer a Ciutadella el 12 d’octubre de 1902. Allà va conèixer als salesians i un temps després se’n va anar a Campello i Carabanchel per a realitzar els seus estudis i formació de ser salesià, d’amant de l’esperit de D. Bosco. Va professar l’any 1918 i l’ordenaren de prevere el 1927.
L’any 1933 va ser destinat al Tibidabo. O el Juliol de l’any 1936 va veure com es pegava foc el temple i cercà refugi a Barcelona. Una patrulla de milicians el varen detenir i el van matar aquest mateix dia a una de les “chekes”, un local dels milicians, de la capital catalana.
Joan Castell va ser beatificat per l’avui sant Joan Pau II l’11 de març de 2001 conjuntament amb 231 més màrtirs espanyols.
2. Joan Huguet Cardona també va morir màrtir durant la persecució religiosa de 1936. Joan Huguet, nat a Alaior l'any 1913, des de ben petit sentí que el Senyor el cridava per seguir-lo des del sacerdoci.
Joan, tota la seva vida s'anà configurant i enamorant d'Aquell que l'havia cridat. Un dia, poc més d'un mes i mig després d'haver estat ordenat prevere, es trobà entre l'espasa i la paret. Davant l'amenaça de mort Joan havia de decantar-se o bé per renegar de la seva fe i continuar vivint, o bé per oferir la seva vida i ser fidel al Senyor. Mori màrtir a Ferreries el 23 de juliol de 1936 tot cridant: “Viva Cristo Rey”. Fou proclamat beat a Tarragona el 13 d’octubre de 2013 conjuntament amb 522 màrtirs espanyols d’aquesta guerra entre germans.
3. Josep Martí Coll va néixer a Ferreries en una propietat rural que es deia “Alfurinet”, el dia 11 de febrer de 1905. Els seus pares eren pagesos. La seva família era profundament religiosa. Cada diumenge anaven a Missa, encara que la distància els separava de la parròquia era prou gran com perquè no hi estiguessin obligats. En Josep només va poder a l’escola un parells d’anys. Tocava la guieterra i era un bon animador en les festes. La seva vocació a la vida caputxina la va despertar un sermó quaresmal que va predicar el P. Timoteu de Palafrugell, també màrtir en la mateixa persecució. El 8 de novembre de 1923 en Josep vestia l’hàbit caputxí al convent de Manresa.
Hem d’apropar-nos a la figura dels màrtirs –màrtirs com Esteve, Josep Castell, Joan Huguet, Fra Àngel, com a veritables testimonis de la fe que no coneix barreres , límits. Una fe que s’expressa en la vivència conscient i lliure de la fe, l’entrega incondicional als homes i dones, especialment els que més pateixen, i una defensa dels ideals i valors que brillen dins l’humanisme cristià. El màrtir és aquell que mor pregant, que mor perdonant, que mor confortat per la Paraula de Déu i els sagraments, que mor net de tot odi o desig de venjança. En definitiva, el màrtir és un sagrament de l’amor entregat de Jesucrist, un amor que allibera i salva.
Mirem no més una estona el quadre de st. Esteve i preguem. Preguem perquè sempre, davant ofenses o malsentesos, sapiguem callar i resar. I sempre perdonar.
Que la comunitat cristiana que a Menorca duim el nom de St. Esteve siguem una comunitat pacífica i amant de la fe amb la mateixa passió dels màrtirs.