Nadal – 2015
Isaïes, avui quan molts dormen –dormim?- ens diu: “escoltau la veu dels sentinelles, escoltau els seus escats de goig”. I repeteix tenint present que si un dia contemplava les ruïnes de Jerusalem avui contempla les ruïnes de no pocs dels nostres pobles i ciutats: “Dansau i alçau-vos en crits d’alegria. El Senyor ha consolat el seu poble, el Senyor ha redimit Jerusalem. D’un cap a l’altre es veurà la salvació del nostre Déu”.
Tots, a pesar de les ruïnes de molts dels nostres costums, de la ciutat que voldríem construir segons Déu, celebram el naixement d’una Paraula que ha estat proclamada de moltes maneres i des de fa temps. D’una Paraula que, ho diu la carta als cristians hebreus, ha estat posada als llavis de Jesucrist. Ell que és empremta Déu, Ell que és la revelació de Déu.
S’altra dia, amb els adults que es preparen a rebre el sagrament de la Confirmació, comentàvem a partir d’un vídeo que es referia al indis cariokis.
Aquests indis creuen que sols un jove es converteix en adult quan sap pasar, tot sol i amb els ulls tapats, tot un vespre i sense moure’s, a la selva tot sentit les veus de les diverses feres i sense veure si n’hi ha alguna ben a prop. Quan un infant a pesat la prova i es pot llevar la venda que li cobria els ulls s’adona que durant tot el vespre el Pare ha estat al seu costat.
Avui tenim present idò, que la fe de qualsevol de noltros és adult quan és capaç de viure enmig de ruïnes, de crisis, de coses que pertorben la seva ànima, sense fugir, sense maleir la fosca, sense perdre l’esperança.
Una persona adulta en la fe reconeix que la Paraula que es deixa sentir en la bellesa i bondat de la creació, la Paraula que es deixa entreveure gràcies a la bondat de moltes persones de totes les diverses èpoques de la història humana, últimament s’ha deixat sentit en força en llavis de Jesucrist, en el seu testimoni.
Els qui escolten aquesta Paraula silenciosa en la creació, més cridanera en la bondat de les persones, i del tot clara i nítida en la persona de Jesucrist. Aquestes persones troben el goig del viure i la pau a l’ànima tot i que visquin moments de selva, de por al cor, d’angoixa a l’ànima.
Avui, idò, volguem fer pregària tot vivint el naixement d’aquesta Paraula encarnada en la persona de Jesucrist. Demanem-li:
1. Que siguem avui noltros els portadors del missatge que un dia van proclamar els àngels: “Glòria a Déu i pau a la terra”
2. Que sapiguem viure en el cor de Josep i reconeguem la santedat que hi ha en moltes persones que ens són properes. Ell ho va saber reconèixer en Maria.
3. Que sapiguem ser les entranyes de Maria. Aquelles que generen Déu, aquelles que viuen en intimitat amb Ell. Aquelles que són com el cordó umbilical que genera la vida de Déu en moltes altres entranyes, en moltes altres persones.
4. Que sapiguem ser com els pastors, persones humils que cerquen Déu i el troben. El cerquen perquè el necessiten i el troben perquè el cerquen. Déu hi és!
5. Que sapiguem ser bons hostalers, aquells que li va brindar ni que fos un estable per poder passar la nit. I és que avui no pocs cerquen refugi als nostres pobles i troben, com Jesús i Maria, portes tancades, murs a les fronteres.
Avui, el part de Maria, ens convida a resar. Poema de Nadal (llegir)