Diumenge XVIII/B
Què ens trobam avui?
1. La gent cerca Jesús
2. El cerca, en primer lloc, per obtenir d’ell un miracle
3. Desitgen que la taula de la seva casa miraculosament estigui plena, encara que deixin de ser lliures (recorden les olles d’Egipte). De construir el seu futur a base d’esforç, voluntat.
4. La relació amb Jesús purifica la seva recerca. Els descobreix la dignitat de la seva llibertat i la responsabilitat del que aconseguiran posar damunt la taula.
5. Pas a pas, demanen el que realment interessa: Què hem de fer per obrar com Déu vol? Quins opcions? Quins criteris hem de seguir?
St. Pau ha fet aquesta purificació en la seva vida. Ja no cerca Jesús perquè Jesús obri amb ell miracles, sinó perquè entén que la vida mateixa crida a fugir de tot estil pagà, de criteris que no valen. I què demana st. Pau als cristians d’Èfes: “Portau una vida justa, bona i santa de veritat”. Escolliu-la vosaltres mateixos! No demaneu que se us la regali.
I és que Jesús, i st. Pau seguint-lo, predica referint-se a Déu: “Jo som el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set”. Els qui van de cap a ell lliurement, els qui creuen en ell lliurement. Els qui s’adonen, reflexionant, aprofundit, el que vol dir viure, el que reclama la vida.
La celebració d’avui ens demana cercar Jesús. Cercar-lo no per aconseguir que la nostra vida sigui fàcil, si no perquè sigui segons la voluntat de Déu.
-La nostra pregària diària ha de ser l de Teresa: “Senyor què voleu fer de mi?”
-La nostra pregària ha de ser la de st. Francesc: “Senyor feu de mi un instrument de la vostra pau. Allà on hi hagi odi, hi posi jo amor... Que no esperi tant ser consolat com consolar...”
-La nostra pregària ha de ser com la d’aquella persona que em deia: “Resant diàriament li deman: “Senyor utilitzem”.
Quina diferència presenta aquesta actitud davant Déu, sabent ell qui és, amb la d’aquells altres que en tost de posar-se en mans de Déu ells esperen, desitgen, que sigui Déu aquell que es posi a les seves mans. Quants n’hi ha avui que diuen no creure en Déu perquè Déu:
-No els concedeix el que ells esperen, refusant així a l’acceptació de cada situació.
-No escolta la seva pregària, refusant posar-se ells a l’escolta de Déu.
Quants n’hi ha que, pensant que “passen” de Déu, “passen” de tenir una correcta consideració d’ells mateixos: són persones, persones humanes només. Persones que no poden manipular Déu i manco crear uns déus per a manipular-los. Persones necessitades de Déu, d’escoltar la seva paraula i posar-la en pràctica.