Diumenge 17/B 26 juliol 2015
EL NOSTRE GRAN PECAT: L’egoisme
L’episodi de la multiplicació dels pans va gaudir de gran popularitat entre els seguidors de Jesús. Tots els evangelistes el recorden. Segurament, els commovia pensar que aquell home de Déu s’havia preocupat d’alimentar una multitud que s’havia quedat sense el necessari per menjar.
Segons la versió de Joan, el primer que pensa en la fam d’aquella gentada que ha acudit a escoltar-lo és Jesús. Aquesta gent necessita menjar; cal fer alguna cosa per ells. Així era Jesús. Vivia pensant en les necessitats bàsiques de l’ésser humà.
Acollim aquesta manera de Jesús d’estar i de viure a prop dels altres.
Felip li fa veure que no tenen diners. Entre els deixebles, tots són pobres: no poden comprar pa per a tants. Jesús ho sap. Els que tenen diners no resoldran mai el problema de la fam al món. Es necessita alguna cosa més que diners.
Jesús els ajudarà a albirar un camí diferent. Primer de tot, cal que ningú acapari allò que té per si mateix si n’hi ha d’altres que passen gana. Els seus deixebles hauran d’aprendre a posar a disposició dels famolencs allò que tinguin, encara que només sigui «cinc pans d’ordi i dos peixos».
Que ningú es quedi per a ell els dons que té. Encara que sigui, o li sembli, que en té pocs o el que té no tenen importància.
L’actitud de Jesús és la més senzilla i humana que podem imaginar. Però, qui ens ensenyarà a nosaltres a compartir, si només sabem comprar? Qui ens alliberarà de la nostra indiferència davant els que moren de fam, els qui necessiten ser atesos...? Hi ha res que ens pugui fer més humans? Es produirà algun dia aquest «miracle» de la solidaritat real entre tots?
Jesús pensa en Déu. No és possible creure en ell com a Pare de tots, i viure deixant que els seus fills i filles morin de fam o visquin sense trobar massa sentit a tot. Per això, obre els ulls als seus deixebles i pren els aliments que han recollit en el grup, «prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí». La Terra i tot el que ens alimenta, tots els nostres dons, ho hem rebut de Déu. És regal del Pare destinat a tots els seus fills i filles. Us convid a llegir la “Laudato si” del Papa Francesc. Si vivim privant a d’altres del que necessiten per viure és que ho hem oblidat. És el nostre gran pecat encara que gairebé mai el confessem.
En compartir el pa de l’eucaristia, els primers cristians se sentien alimentats per Crist ressuscitat, però, a la vegada, recordaven el gest de Jesús i compartien els seus béns amb els més necessitats. Se sentien germans. No havien oblidat encara l’Esperit de Jesús.
Tinguem present sempre Càritas, els missioners, els malalts, els qui tenen necessitat de ser escoltats, acompanyats...