Diumenge XXI del Temps ordinari. Cicle B
Textos: Josué 24, 1-2a.15-17.18b; Ef 5, 21-32; Jn 6, 60-69
Idea principal: L’Eucaristia ens posa davant una disjuntiva: “També voltros voleu deixar-me?” Què estem disposats a fer: Creure o no creure, seguir i estimar Jesús o deixar-lo.
Tots aquests diumenges passats hem reflexionat el capítol 6é de l’evangeli de Joan. Avui l’acabam escoltant les reaccions de qui l’havien seguit i escoltat amb aquestes paraules: “Aquest llenguatge és molt difícil. Qui el pot entendre? Qui el pot seguir?”. El capítol 6é presenta la mateixa disjuntiva que va presentà Josuè al poble per entrar a la Terra Promesa: “Us estimau més seguir amb els déus que hem trobat fent camí (els de la regió occidental de l’Èufrates? Els dels amorreus?) o optau per Jahvè?”.
Els déus que es fabrica la gent que no reflexiona massa, són déus elaborats per ells mateixos i, per açò, poc exigents. Són déus que no demanen prioritzar el bé dels altres per damunt del teu propi bé, no exigeixen pagar impostos, Iva, respectar les persones i les coses que pertanyen als altres... Són déus que no exigeixen santificar les festes, no matar la fama ni la vida dels altres, ... En canvi el Déu que condueix a la Terra Promesa, el Déu que es revela en Jesucrist és més exigent que els déus que un mateix es va creant segons interessos personals.
La resposta que va donar el poble a Josuè, va ser: “Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus”.
La resposta que va donar Pere en nom de tots els apòstols, va ser: “Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna”.
Per què uns i altres donen aquesta resposta semblant? Perquè uns i altres tenen experiència de la bondat i de la presència de Déu en les seves vides. Tothom viu per el déu a qui dedica temps i interès.
El poble d’Israel ho manifesta així: “Noltros tenim experiència que ha estat Ell que ens ha fet un poble lliure. És ell qui davant els nostres propis ulls ha obrat aquests grans signes”. Pere ho expressa així: “Noltros hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu”.
Qui deixa el Déu revelat per Jesucrist? Aquell que no en té experiència d’Ell. Aquell que no observa atentament la seva vida, i la vida en general. Aquell que no s’adona de les obres que Déu realitza cada dia. Aquell que sols està atent a la crida que li fa la comoditat, l’individualisme, el seu interès personal... Aquell que sols té present el mal que viuen alguns membres de la comunitat cristiana.
Avui se’ns presenta també a noltros aquesta disjuntiva: Voleu seguir els déus que anau creant mitjançant el mercat, el consum, el poder, la mentida... o voleu ser fidels al Déu de Jesucrist?
En el fons, tots sabem que optarem segons amb quin déu hi hagi la nostra experiència més propera, més sensible... Segons amb quin déu hi dediquem més el nostre temps i la nostra passió.
A qui escoltem més? A qui dedicam més temps? A quina part ens col·locam quan sentim parlar:
-Dels qui fan un servei gratuït a favor dels altres i dels qui van a la seva i sols cerquen el seu interès?
-Dels qui són fidels als seus compromisos de parella i de família i dels qui escolten una crida sense compromís de res?
-Dels qui celebren l’Eucaristia i preguen i dels qui celebren l’Eucaristia i la pregària sols quan viuen una circumstància familiar o social?
El Déu a qui farem cas és aquell a qui servim pas a pas mentre anam fent el nostre camí.