Diumenge XX/B
Texts: Pro 9, 1-6; Ef 5, 15-20; Jn 6, 51-58
La saviesa, que és Déu, Ell és la Paraula feta carn en Jesucrist,
1.Per mitjà del llibre dels Proverbis crida als illetrats, a qui mai pensa i reflexiona: “Veniu a menjar el pa i a beure els meus vins. Deixeu la vostra ignorància i viureu, avançareu pel camí del coneixement”.
2.Per mitjà de Sant Pau als cristians d’Efes, els convida també a tenir seny. I ho fa donant aquests consells:
1.Fixeu-vos bé com viviu; no sigueu com la gent que no sap que fa sinó com gent de seny.
2. Mirau de treure bé del moment present, perquè els temps que vivim són dolents.
3. No sigueu d’aquells que no fan cas de res. Mirau d’entendre què vol el Senyor.
4. Deixau que us ompli l’Esperit Sant.
Qui vol tenir seny, qui vol reconduir la seva vida, qui vol aportar bona nova en aquests temps de necessitats... “s’ha de deixar omplir de l’Esperit Sant”. I qui vol omplir-se de l’Esperit Sant s’ha d’asseure’s a menjar el pa i el vi a la taula del Senyor. S’ha de sentir convidat i ha d’acceptar participar del banquet que Déu ens prepara.
Aquests dies, uns i altres, seiem junts a no poques taules d’amics i familiars. I seiem junts perquè ens sentim convidats a participar-hi. Aquesta mateixa crida l’hem de sentir de part de Déu. No pot ser, és lleig, no és propi de persones que tenen seny, no és propi de persones batiades, no fer cas d’aquesta crida.
L’Eucaristia és la taula que ens uneix íntimament amb Jesús. I units en Jesús a la taula de l’Eucaristia:
1.Vivim la seva presència real.
2.Ens alimentam de la seva Paraula i Persona. Paraula i Persona que tots en tenim necessitat. St. Francesc de Sales dirà: De l’Eucaristia tots en tenim necessitat “els perfectes per a no decaure i els imperfectes per aspirar a la perfecció; els forts per a no flaquejar i els dèbils per enfortir-se; els malalts per a recobrar la seva salut i els sans per a no emmalaltir”.
3.Ens nodrim de la seva vida divina.
4.Com els apòstols, compartim amb Jesús el seu darrer sopar.
5.Ens renova el baptisme, la nostra familiaritat amb Ell.
6.Ens acompanya a distanciar-nos des pecat.
7.Ens ajuda a viure la immortalitat que ens espera.
L’Eucaristia provoca en noltros:
- Un efecte cristològic. Ens uneix a Crist. “Ja no sé si som jo que visc o si és Crist qui viu en mi” (St. Pau)
- Un efecte eclesiològic. Ens fa viure la nostra fraternitat. Som la comunitat dels fills de Déu. Ens fa sentir que som l’església de Jesús i que hem dee testimoniar Jesús.
- Un efecte escatològic. L’Eucaristia ens apropa el banquet futur amb Déu.
Però és clar, per a formar part d’aquest banquet:
1. Hem de viure la fe. No menjam i bevem un pa i un vi qualsevol. Menjam i bevem el cos i la sang de Crist.
2. Hem de ser humils. Som uns necessitats que tenim fam de Déu.
3. Hem de participar-hi amb el vestit de festa. Nets interiorment i exteriorment. St. Joan Maria Vianney deia: “No us deman que vingueu a l’Eucaristia amb vestits i signes propis dels rics, però sí arranjats i amb la cara i les mans netes”.
So volem ser assenyats, què convé tenir present?