15 de agost, Solemnitat d’Asumpció. Ciclo B
Texts: Ap 11, 19ª; 12, 1.3-6a. 10ab; 1 Co 15, 20-27; Lc 1, 39-57
Idea principal: El misteri gloriós de l’Assumpció és la contrapartida del misteri de l’Anunciació.
Síntesis del mensaje: Si Maria es troba al cel en cos i ànima no hi ha lloc al pessimisme: La humanitat no està condemnada a la corrupció. Si Maria ha estat assumida per Déu, no hi ha lloc a cap tipus d’orgull: no som suficients! Per aconseguir la nostra realització total, depenem de Déu.
Punts de la idea principal:
En primer lloc, facem un poc d’història del dogma de l’Assumpció. Des del s. VI, tal dia com avui ha rebut el nom de la dormició de la Verge, títol que avui segueix gaudint a Orient juntament amb el de “Trànsit de Maria”.
En el segle VII fou adoptat per la Litúrgia romana i es va difondre a Occident amb el nom d’Assumpció de Maria.
La litúrgia romana actual la considera com la “festa del seu destí de plenitud i benaurança, de la glorificació de la seva ànima immaculada i del seu cos virginal, de la seva perfecta glorificació amb Crist ressuscitat”. Una festa que proposa a l’Església i a tota la humanitat la imatge consoladora de l’esperança final; la glorificació de Maria és el destí de tots aquells que Crist ha fet germans tenint en comú amb ells la carn i la sang (Pau VI, Marialis Cultus, 6).
L’Assumpció de Maria és un dogma definit solemnement per Pius XII l’1 de novembre de 1950 amb la constitució apostòlica “Munificentissimus Deus”. Maria participa de la resurrecció de Crist ja que va estar unida perfectament amb ell, escoltant la seva paraula i practicant-la.
En segon lloc, aquest misteri gloriós és la contrapartida del misteri de l’Anunciació. En el misteri de l’Anunciació, la gran humilitat de Maria provocà Déu que va baixar a les seves entranyes. En el misteri de l’Anunciació, Maria acull Déu que es va enamorar de la seva joventut i que ara la vol al seu costat. I així com per mitjà de l’Anunciació, Maria possibilità l’entrada de Déu a aquest món fent-se en certa manera la porta d’entrada, per l’Assumpció és duta al cel convertint-se, en certa manera, en la “porta del cel” (ianua coeli), segons les lletanies lauretanes del rosari.
Maria és així l’escala de Jacob per la qual Déu baixa al món (Anunciació), i per la qual el món de les persones ascendeix a Déu (Assumpció).
Finalment, la glorificació de Maria assumeix un valor de signe escatològic per a tot el poble de Déu que camina cap al Senyor. L’Assumpció encoratja a qui es troba entremig de dificultats lluitant contra el pecat i la mort.
L’Assumpció de Maria és un punt de referència que ens compromet en el nostre caminar diari. Si la nostra plena realització és Déu, el nostre pas a pas ens hi ha de dur.
Ni pessimisme, la mort no té la darrera paraula. Ni orgull, estem en mans de Déu. Creiem que un dia, per gràcia de Déu, aconseguirem la nostra realització total.
St. Joan Damascè, el més il·lustre transmissió d’aquesta tradició, diu: “Convenia que la Mare de Déu visqués el que viu el seu fill i que fos venerada per tota criatura com a Mare i fidel serventa de Déu”.