Diumenge II de Pasqua 27 abril 2014
Avui és el diumenge anomenat “in albis”. Per què? Perquè els batiats durant la Vigília Pasqual avui venien de nou a la celebració vestits de blanc en senyal de la seva puresa, de la seva netedat de vida, de la seva comunió en Jesús ressuscitat. Reconeguem també noltros avui la importància, gràcies al nostre baptisme, de viure amb netedat de vida.
Però Pasqua no és sols un succés que ens fa reflexionar sobre la resurrecció de Jesús, també ens parla de les conseqüències de la resurrecció en la vida de qualsevol cristià.
A l’evangeli (Jn 20, 19-31) veiem com hi ha cristians que es troben assumits en la incredulitat. Com Tomàs, ells també es demanen: És certa la resurrecció de Jesús? Com es pot provar? Existeix una prova científica, de caràcter empíric? I, com a conseqüència, uns altres també es demanen: Hi ha una manera particular de viure i de practicar la resurrecció?
Tomàs, com tants d’altres, manifesta ganes de creure. Però, al principi, esguerra el tir. Afirma que creurà si “toca”, si “veu” Jesús. I segons l’evangeli, la credulitat davant la resurrecció sols és possible si es creu en el testimoni de la comunitat. I és que la fe cristiana és comunitària i apostòlica o no és fe cristiana.
No és creu en el Déu de Jesús des de l’individualisme, inventant la fe, inventant Jesús i la seva obra. La fe ens arriba si acollim la fe de la comunitat. Si ens fiam del testimoni i de la paraula dels apòstols.
Qui vol creure s’ha d’atendre al testimoni d’uns ”testimonis privilegiats”, els apòstols. Per què?:
-Primer. Ells ens han transmès la vida terrena de Jesús, la seva relació i amistat amb ell. La seva manera d’actuar, la seva ensenyança, les seves accions...
-Segona. Però a més, perquè ells ens han transmès la vertadera trobada de Jesús ressuscitat entre ells. Jesús els va donar prova de que estava viu. I el mateix evangeli ja pensava en noltros quan diu: “Feliços els qui creuran sense haver vist”.
I la transformació de la vida dels primers cristians és la prova més autèntica de la resurrecció. El llibre dels Fets dels Apòstols ens regala unes pinzellades de la primera comunitat dels cristians:
-S’insisteix sobre tot en que compartien. Compartien sobre tot la comunitat. Formaven part viva d’ella. Tenien un mateix cor. I perquè tenien un mateix cor compartien els seus béns. Sense compartir riquesa, temps, problemes... no és creïble la fe en Jesús ressuscitat.
-La vida de la primera comunitat també està marcada per la pregària comunitària i per l’eucaristia. El ressuscitat ens condueix als altres, als germans. A centrar la nostra vida en Déu que ha enviat al seu Fill al món perquè desitja salvar el món.
La resurrecció esperona, desperta, ens empeny al compromís a favor dels altres, a la vida comunitària, a la nostra atenció total en Déu.