Pasqua – 2014 20-abril
Aquesta nit de vigília Pasqual, les lectures ens han ofert un recorregut per la llarga historia de salvació, des de la creació del món fins a la resurrecció de Jesús, la nova creació. Creació potent que romp les velles cadenes de la mort.
En l’evangeli de Mateu que avui hem proclamat, és interessant tenir present la seqüència dels diversos successos.
1.En primer lloc amb Maria Magdalena i unes dones que van a veure el sepulcre. El que esperen és trobar-se amb el cos de Jesús mort. La seva situació anímica és de desànim, de dol per la pèrdua, de record nostàlgic. Com tantes vegades ens passa a tots noltros quan anam al cementeri i sols vivim sentiments humans propis: dol per la pèrdua d’una persona estimada, record nostàlgic, preguntes i més preguntes de per què les coses van ser com van ser, i són com són. Quan vivim la mort només des dels nostres sentiments, ens trobam davant la realitat del fracàs de la vida. Si tot acaba en la mort per què viure? Si tot allò que és preciós en el viure: l’amistat, la família, els ideals, les alegries... té un punt final, s’acaba, per què hi hem de posar el cor?
2.En segon lloc ens trobam amb la sorpresa que viu Maria Magdalena i les seves amigues. L’àngel del Senyor els diu: “No tingueu por, el crucificat no és aquí. Ha ressuscitat!”. La presència de l’àngel i les seves paraules les deixen mudes, no saben què dir. L’àngel els diu que Jesús no és motiu de record ni de nostàlgia. Jesús és el Vivent! Ell és una nova i definitiva creació. Va estar tres dies a la tomba però ja no hi és. Les dones, per l’àngel, són convidades a creure que Jesús viu. Noltros també som cridats avui a creure que Jesús és viu. Som cridats a creure que la mort no té la darrera paraula. Som cridats a creure que hi ha un més enllà de la mort. I aquest més enllà és la Vida. La Vida total que sols en Déu es troba. I per açò creiem que Jesús ha ressuscitat. I creiem que els Papes Joan XXIII i Pau VI que dia 27 d’aquest mes seran canonitzats, han ressuscitat. I per açò creiem que aquella persona que hem conegut, propera, amiga, familiar, ha ressuscitat.
3.En tercer lloc ens trobam com Maria Magdalena i les seves amigues reben una invitació: “Anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu”. Galilea és el lloc on tot va començar. On van conèixer Jesús, on van rebre les primeres notícies del Regne. Per a reconèixer Jesús, aquestes dones són convidades a tornar i a reviure l’inici de la seva fe. L’inici d’una fe, d’una experiència amb Jesús que, com qualsevol inici que ens omple el cor, va ple d’entusiasme i de gratitud. No dic el baptisme perquè molts el vam rebre quan érem uns infants, però si la primera comunió que molts vam viure amb una il·lusió especial, ha de tornar a reanimar l’ànim de la nostra fe a vegades cansada per tantes decepcions i enganys viscuts. És impossible mantenir viva la fe, i el matrimoni, i una professió, i una vocació, sense l’experiència inicial de la il·lusió que la va provocar. Tots avui, tornant a Galilea, som convidats a reviure una fe il·lusionant. Il·lusionant a pesar de l’hora present amb les seves dificultats i problemes.
4. En quart lloc, camí de regrés, és Jesús mateix que es fa present a Maria Magdalena i a les altres dones amigues. I és que, aquestes, han de superar una nova situació. Quan el van veure, diu l’evangelista Mateu, “Se li abraçaren als peus i l’adoraren. I Jesús els diu: No tingueu por. Anau a dir als meus germans que vagin també a Galilea i que allà em veuran”. Aquelles dones van entendre, perfectament, el que Jesús volia: havien de ser dones adultes en la fe. Havien de ser prou lliures per deixar d’estar sempre aferrades a la seva falda, als seus peus, i compromeses i il·lusionades havien d’anar a deixondir la fe dels seus amics, els apòstols.
I aquesta és la darrera lliçó que extrec del text de Mateu, avui Vigília, Dia de Pasqua, la nostra vida cristiana ha de ser adulta. No hem de ser aquells cristians que necessiten refer diàriament la seva fe, que se la qüestionen constantment. Que sempre demanen algú al seu costat per no caure en la debilitat creient, en el dubte. Jesús ens demana avui que siguem cristians adults i fidels, cristians il·lusionats per la fe que hem rebut i hem acceptat, cristians tan adults que siguem capaços de transmetre la fe als altres perquè la vivim, i perquè la fe és la font viva de tota la nostra vida.
Germans i germanes, que aquesta Pasqua 2014 ens faci sortir dels nostres complexes i de les nostres debilitats creients i, com ens demana Jesús i constantment el Papa Francesc, sapiguem transmetre als altres la fe en Déu que il·lusiona qualsevol vida que l’acull