Diumenge Tercer de Pasqua/ A 4 maig 2014
L’evangeli d’avui –els deixebles d’Emaús- ens va veure que, a prop de Jesús, la nostra vida passa de la frustració a l’alegria, de la por a la confiança, del dubte a la fe.
Jesús, quan els d’Emaús caminen i parlen amb to baix, cansat, fatigat... està a l’expectativa. I observant que els dos deixebles no se’n surten, els surt a camí i els acompanya. Vegem com hi ha en aquest fragment de l’evangeli tres elements que hem de tenir present:
1.El primer, és el camí. El camí és la realitat de qualsevol de noltros que, transitant per ell, ens trobam amb un munt de circumstàncies. Algunes d’aquestes ens fan perdre la confiança amb els altres. Els d’Emmaús la van perdre amb Jesús: “Deia que ressuscitaria al tercer dia, però ja han passat tres dies i res”. La van perdre amb les dones que formaven part del seu grup: “Es cert que unes dones del nostre grup han anat al sepulcre i l’han trobat buit. Uns àngels els han dit que Ell viu, però els apòstols que hi han anant no l’han vist”
Noltros també a vegades perdem la confiança. I la perdem perquè havíem pregat per... i res de res. Havíem posat la confiança en aquell capellà, i.... ens ha fallat. Hem anat a la Universitat, a l’Escola i aquell professor ens ha dit que..., i veiem que res de tot açò és cert.
2. El segon, les Escriptures. “Jesús, començant pels llibres de Moisès i seguint els de tots els profetes, els exposà tots els llocs de les Escriptures que es referien a Ell”, ens diu l’evangeli.
Mentre anam fent camí, hem de tenir contacte amb les escriptures. Hem d’anar a Catequesi, a Escola de Teologia, hem de participar d’un grup de lectura de l’evangeli, hem de donar importància a l’Escola de Religió i aquesta s’ha de fer bé, hem de resar! Sí, hem de conèixer Jesús: Qui és Ell? Què diu la Paraula de Déu sobre Ell? Com actua? Com tracta a la gent? Com prega? Què diu Jesús i com ho diu davant les diverses circumstàncies amb les que es troba: hipocresia, dubtes, traïcions, pecadors, legalistes, amants del poder...
No podrem refer positivament circumstàncies adverses sense identificar-nos amb Jesús que és el camí, la veritat i la vida (Jesús ho va dir a Tomàs). Ens hem de fer amic de l’Escriptura.
3. El tercer. La celebració de l’Eucaristia, compartir el pa. Compartint el pa se’ls obren els ulls. En el compartir, i en el compartir el pa els d’Emmaús es troben i descobreixen Jesús.
Quan hi ha crisi en la nostra vida, com els d’Emaús, tinguem present aquests dos elements importantíssims conseqüència de la relectura de l’evangeli: compartir, i seure a la taula celebrant l’Eucaristia.
En aquests temps de Pasqua quan celebram constantment el sagrament del Baptisme, el sagrament de l’Eucaristia en les primeres comunions, el sagrament del matrimoni, inculquem i convidem a participar d’experiències en el compartir. Qui comparteix el que té amb algú, se’l mira a la cara i reconeix que l’altre és un germà que té la mateixa dignitat que noltros. Qui comparteix li neix en ell l’experiència de la transcendència. Tots valem més del que sembla! Compartiguem temps, doblers, il·lusions amb els més necessitats!
I donem importància a l’Eucaristia. Sense l’Eucaristia, podem ser bones persones, segur! Podem tenir fins i tot una vivència de Déu i podem viure una espiritualitat sincera. Però, per als cristians, l’Eucaristia és la font i el cimal de la nostra experiència de Déu. En ella hi descobrim el Déu que ens ha revelat Jesús. No hi ha amor més gran que “compartir”, que “donar la vida” per als demés.
Visquem cada dia més l’Eucaristia. Participem amb ganes d’ella.