Text de l'Evangeli (Mt 13,44-52): En aquell temps, Jesús digué a la gent: «El regne dels cels és semblant a un tresor amagat en un camp, que, si algun home el troba, l’amaga, i en el seu goig va i ven tot el que té i compra aquell camp.
També és semblant el regne dels cels a un home comerciant que busca perles fines, i havent trobat una perla de gran valor, va i ven tot el que té i la compra.
I també el regne dels cels és semblant a una xarxa tirada a la mar i que recull [peixos] de tota mena, i que, quan s’ha emplenat, la porten a la platja, i s’asseuen, i recullen els bons en coves, i els dolents els llancen fora. Així serà a la fi del món: sortiran els àngels i separaran els dolents d’entremig dels justos, i els llançaran al forn del foc: allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
«¿Heu entès totes aquestes coses?». Li diuen: «Sí». I els diu: «Per això, tot escriba instruït en el regne dels cels és semblant a un amo de casa que treu del seu tresor coses noves i velles».
HOMILIA
La Paraula de Déu, no una paraula qualsevol, ens demana avui que siguem capaços de posar el nostre cor i dedicar els nostres millors esforços a allò que realment val la pena.
En
el fons, ens demana que sapiguem discernir, escollir, triar el que val
la pena a fi de ser persones que han trobar sentit i gust per la vida. I assenyala un verb que és important tenir
present. El que val la pena, el que dóna sentit a la nostra vida, resulta
que està amagat a tots
aquells que sols cerquen superficialment. “Qui
no cerca, qui no arrisca no pisca!”.
I
el verb “cercar” el que està amagat demana per part nostre “voluntat,
interès, observació, paciència, escolta, reflexió...”. En una paraula, no és fàcil aconseguir un estil de vida
positiu, agradable, humà.
Per
açò és que ens ha de fer pensar que no educam per “aconseguir trobar el tresor
que està amagat” quan ens enteram que el 50% dels joves d’avui viuen
diverses frustracions, i un 17% de la
població balear es troba prenent algun tipus de psicofàrmac. Avui molts
professionals diuen que l’educació no atén avui a la diversitat que vivim.
Algú
escrivia al Diari Menorca de dia 28 que ens convé a tots analitzar, debatre
problemes, trobar solucions i recursos.
Veient aquestes dates algú em
deia: “Què podem fer?”. I
li vaig respondre: “Jo canviaria sa pregunta, en tost de “què podem fer” tal
vegada seria millor demanar-nos “Com
ens convé ser?”.
Entre
uns i altres hem d’intentar no ser superficials, reflexionar, cercar el
que està amagat, acollir-lo i...,
sobretot, el que ens diu avui la Paraula de Déu: “Vendre-ho tot -fer el que sigui- per aconseguir-ho”.
No
basta tenir el desig de trobar el tresor que està amagat, el que importa és fer
una opció seriosa i dedicar-li temps, deixar-nos acompanyar, convertir aquest
desig en pregària.
Avui la primera lectura (1Re 3), ens posa un exemple molt clar amb el rei Salomó. El Rei Salomó, un bon dia pregant, reflexionant, somniant, va viure com Déu li deia: “Digue’m què vols que et doni”. I que li va respondre el Rei Salomó?. LI va dir: “Senyor som un rei molt jove que encara no sé com conduir un poble nombrós, tant! Que ningú és capaç de comptar. El que desitj és:
-La gràcia de saber escoltar
-La gràcia de saber destriar el bé del mal i ser així un rei just”.
Salomó
entén que sense saber escoltar i discernir ningú és capaç de saber governar
res, ni la seva pròpia vida.
I
el Senyor li respon el que tots hem de tenir present: “Ja que no m’has demanat anys de vida ni
riquesa, et concediré la capacitat de discernir i de ser prudent i sagaç.
Preguem
avui perquè Déu ens ajudi, mitjançant uns bons pares, uns bons mestres,
uns bons catequistes..., mitjançant persones referents en tots els àmbits:
església, política, esport... a ser persones que viuen i comuniquen el Déu
amor, al Déu constructor de pau i fraternitat, el Déu que ens vol companys
amics i executors de bones relacions
Preguem avui a Déu per aquelles persones que corren el risc de destruir-se per manca de reflexió, per addiccions que els fan manco lliures...