Text de l'Evangeli (Mt 17,1-9): En aquell temps, Jesús pren Pere i Jaume i Joan, el seu germà, i se’ls enduu a part en una muntanya alta. I es transfigurà davant d’ells. I el seu rostre resplendí com el sol, i els seus vestits es tornaren blancs com la llum. I heus aquí que se’ls aparegueren Moisès i Elies, conversant amb ell. Pere, responent, digué a Jesús: «Senyor, bo és d’estar-nos aquí. Si vols hi faré tres tendes: una per a tu i una per a Moisès i una per a Elies». Mentre encara parlava, heus aquí que un núvol lluminós els cobrí, i que una veu des del núvol deia: «Aquest és el meu Fill, l’estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo!». I en sentir-ho els deixebles, caigueren sobre el seu rostre i s’espantaren molt. I s’acostà Jesús, els tocà, i els digué: «Alceu-vos i no tingueu por». I aixecant els ulls, no veieren ningú més que Jesús sol.
I mentre baixaven ells de la muntanya, Jesús els donà una ordre, dient: «No parleu a ningú de la visió, fins que el Fill de l’home ressusciti d’entre els morts».
HOMILIA
L’experiència de la Transfiguració va impactar del tot a Pere, Jaume i joan. Els va impactar tant que Pere ens la recorda avui a la seva segona carta escrita.
Els
va impactar aquesta experiència viscuda amb Jesús a una muntanya alta,
al Tabor. Els va impactar el
com de la presència de Jesús davant ells en aquest moment: Rostre resplandent, vestits ple de llum... i el so d’una veu que
deia: “Aquest és el meu fill estimat, en ell jo m’hi he complagut del tot,
escoltau-lo!”.
Aquest
verb “escoltau-lo” és afegit en aquestes paraules que ja es van sentir
el dia del baptisme de Jesús. Ara, quan Jesús està a punt de viure la passió i
els deixebles de passar per aquest glop amarg, senten com Jesús mateix, que viu moments de transfiguració,
els diu: “No tingueu por!”. Heu experimentat la meva
transfiguració. A partir d’ara
enteneu el que viureu arrel de la passió des de la llum de la transfiguració.
“No tingueu por”, la passió no desdiu ni la meva persona ni res del que heu
viscut al meu costat. La passió sols remarca l’amor que Déu ens té. El salm
d’avui, el 96, repeteix: “El Senyor regna i la terra ho celebra”. El Senyor regna perquè acara la passió
vivint moments de transfiguració, d’intimitat total en Déu.
El Senyor regna i la terra ho celebra. La terra ho celebra quan enten que les persones que aconsegueixen transfiguració personal i aconsegueixen la transfiguració de l’entorn, són les que serveixen, les que s’entreguen, les que mereixen ser escoltades i seguides.
I
Jesús els diu “no tingueu por”, tocant-los
suament a l’espatlla, tal com feim entre els amics quan vivim
situacions que necessitam un toc d’ànim.
És per aquesta raó, per rebre un toc d’ànim a l’espatlla, que no podem prescindir de Jesús. No podem prescindir de:
-Pujar a dalt d’una muntanya i contemplar la meravella que ens ofereix. Pensem quan pujam al Toro tot i que no és una gran muntanya.
-De viure moments de pau i goig al cor com els que van viure Pere, Jaume i Joan, que aspiraven a plantar tres tendes i allargar aquella experiència única de pau.
-D’escoltar Jesús quan ens ofereix amb la seva persona, paraula i actuacions quins han de ser els nostres objectius en la vida.
-Escoltar
constantment: “Aixequeu-vos i tornem a baixar de la muntanya i enfonsar-nos en
la realitat de la vida però des d’aquesta experiència de Transfiguració”.
És difícil viure la realitat de la vida, viure les nostres passions, si no duem gravades al cor experiències de pau, de goig, de serenor, de transfiguració.
Volem sortir-ne amb el cap alt d’experiències dures i difícils? Cerquem moments de transfiguració en la nostra vida:
-Visquem la pregària. Dipositem la nostra vida en mans de Déu. Sentim-nos estimats profundament per Déu.
-Tinguem present sobretot moments positius que vivim, no quedem sols en els negatius.
-Tinguem
amics amics que en moments difícils ens donin un toc agradós a
l’espatlla perquè continuem avançant.
Germans, la nostra vida real serà acarada oportunament si vivim moments de transfiguració.