Text de l'Evangeli (Mt 10,37-42): En aquell temps, Jesús digué als seus Apòstols:
El qui a vosaltres rep, a mi em rep; i el qui em rep a mi, rep aquell qui m’ha enviat. El qui rep un profeta a títol de profeta, rebrà recompensa de profeta; i el qui rep un just a títol de just, rebrà recompensa de just. I tot el qui doni per beure ni que sigui només un vas d’aigua freda a un d’aquests petits a títol de deixeble, en veritat us dic: no perdrà la seva recompensa».
És una bona referent la dona Sunamita que ens presenta avui la primera lectura (2Reis). Aquesta dona ofereix un lloc, ofereix estança a algú, a Eliseu, que li sembla un sant, una bona persona, una persona diferent de tantes que es troba cada dia. Eliseu passava per casa seva no poques vegades i ella convenç el seu marit perquè junts li ofereixin habitació, taula, cadira i llum.
En aquell temps, com avui, que se mos presenten falsos senyors de sa paraula, comunicadors interessats sols d’ells mateixos i que transmeten un missatge fallant a la realitat, tenir ull, reconèixer els missatgers que són vertaders i els qui són falsos, vol dir haver adquirit capacitat de discerniment i una personalitat ben arrelada.
Els autèntics missatgers no són els qui satisfan el poble, el seu grup particular, els qui participen constantment del seu mitjà de comunicació, sinó que són més bé els qui qüestionen el que es fa, el que es diu, el que es pensa, el que es planeja. Els autèntiques comunicadors, missatgers, profetes, són els qui fan pensar, rectificar, intensificar, corregir, agrair...
Donant pas a ca seva a una persona “de Déu”, a algú que no cerca satisfaccions personals sinó oferir salut de la bona, el que pretén sobretot és que formi part de la seva vida. La dona sunamita no fa sols una obra de caritat, sinó que acull el missatge d’aquell home de Déu. Acull sobretot la seva actitud, la seva forma de ser i de dir.
La dona sunamita és per noltros avui un gran referent. A mi em suggereix aquest pregunta: A qui escoltam? Qui ens acompanya per saber si feim bé o no, si diem bé o no...? Qui ens acompanya a pensar, a interrogar-nos... Qui ens inquieta positivament?
Avui la litúrgia ens demana que donem pas a la nostra vida tan sols a qui més ens predisposi per escoltar la Paraula de Déu i totes les actituds que ella demana:
St. Pau ens suggereix mitjançant la carta als cristians de Roma que:
-Escoltem, essent batiats com som, a qui ens comunica la necessitat de dur una vida nova. I és que sempre hem d’estar predisposats a inquietar i corregir el que ens pertoqui a cada moment.
-Ens demana, per açò, que deixem una vida de pecat i optem per la vida que ens marca Déu.
I quin estil de vida ens demana Déu? Ens ho diu l’evangeli d’avui de sant Mateu (10, 37-42):
-Estimar a Déu en tot i per damunt de tot. Estimar Déu en la família, estimar tant Déu que l’únic que ens preocupi és anunciar-lo, donar-lo a conèixer.
-Acollir els profetes, els homes de Déu...
Així, la pregunta principal d’avui és: A qui escoltam? Per a qui ens deixam acompanyar? Quins principis, quin interès tenim quan educam i formam la parella, quan cream una família, quan vivim una responsabilitat eclesial, social, política...
Des de Déu tothom mereix un gran respecte. Tant que, com diu l’evangeli: “Sols donar un got d’aigua a qui ho necessita mereix recompensa de Déu”!.