Diumenge 14 (A) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mt 11,25-30): En aquella ocasió, prenent Jesús la paraula, digué: «Et dono gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i prudents, i les has revelat als infants. Sí, Pare, perquè així ha esdevingut plaent davant teu. Totes les coses m’han estat donades pel meu Pare; i ningú no coneix el Fill sinó el Pare, ni el Pare ningú no el coneix sinó el Fill i aquell a qui el Fill ho vulgui revelar.
Veniu a mi tots els qui esteu fatigats i afeixugats, i jo us alleujaré. Preneu el meu jou sobre vosaltres i apreneu de mi, que soc mansuet i humil de cor, i trobareu el repòs per a les vostres ànimes, ja que el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera».
HOMILIA
“Us enaltesc, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot açò, que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11,25)
El senzills, els qui no capgiren arguments, els qui juguen net, són els qui entenen el missatge de Jesús i l’acullen.
Jesús avui ens fa un altre regal per a reflexionar. Ens diu que no ens quedem en les aparences que cerquen tants i tantes que el que més els interessa és conservar i augmentar la seva fama, el seu nom, els seus interessos. Ell ens demana que ens interessi el que és essencial.
El que és essencial d’un regal qualsevol no és el seu envoltori (embolcall), més bé és el seu contingut. El que de ver apreciam davant un regal no és el seu envoltori, ni, fins i tot, no és el seu contingut material. El que és essencial descobrir és que entre papers d’embolic i el contingut, hi ha sobretot una mostra d’amor, de consideració, de bons pensaments i sentiments de cap a les nostres persones.
El Senyor no ens vol superficials en res. Vol que siguem capaços de descobrir el fons que amaga una relació, una mirada, una situació qualsevol. Ell vol que sempre sapiguem descobrir el fons de cadascuna de les realitats que vivim.
Ahir, una persona gran em deia: “Vaig ja en garrosses. No m’amag ni em puc amagar que vaig vivint el meu darrer poema”. L’important no és que observem si per a caminar duim o no duem garrosses, el que importa és que reconeguem quin poema, quina pàgina de la nostra vida escrivim en aquest moment present.
Segons la mentalitat avui de molts, les paraules de Jesús han de ser oblidades.
- El que més importa, pensen alguns, no és si dic la veritat o no. El que més importa és si rebem o no aplaudiments. Si aconseguim o no benestar, ben viure.
-El que més importa és, si com ens hem organitzat, hem aconseguit o no, recolzament, vots, reconeixements...
L’aparentar és el que importa encara que per aconseguir aparentar, hagi de mentir o fins i tot fer mal als altres.
Tan sols els senzills entenen els misteris del regne. Tan sols l’entenen els humils de cor. Tan sols l’entenen, com diu sant Pau, els qui viuen segons l’esperit i no segons la carn.
Segur que ens convé trobar-nos junts cada diumenge almanco per escoltar la Paraula de Déu. Paraula que avui ens diu a la primera lectura: “Els autèntics reis fan la seva entrada humilment. Els autèntics mestres són els qui es demostren enemics dels carros i dels arcs de guerra. Els autèntics referents de la humanitat són els pacífics, els qui han descobert la dignitat dels altres i els respecten totalment.
Idò, fixem la nostra mirada amb els autèntics mestres!