Homilia diumenge 23 juliol 2023

 

Diumenge 16 (A) de durant l'any



Text de l'Evangeli (Mt 13,24-43):
Els proposà una altra paràbola, dient: «El regne dels cels és semblant a un home que sembrà bona llavor en el seu camp. Però quan els homes dormien, vingué el seu enemic, sembrà a sobre zitzània enmig del blat, i se n’anà. I després d’haver brotat l’herba i de produir fruit, aparegué la zitzània. I acostant-se els servents de l’amo de la casa, li digueren: “Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? ¿Com és, doncs, que té zitzània?”. I els digué: “Un home enemic ho ha fet”. I els servents li digueren: “¿Vols que anem a recollir-la?”. I diu: “No, no fos cas que recollint la zitzània, arrenqueu al mateix temps el blat. Deixeu créixer l’un i l’altre fins a la sega; i en el temps de la sega diré als segadors: recolliu primer la zitzània i lligueu-la en feixos per cremar-la, però el blat, aplegueu-lo en el meu graner».
 
Els proposà una altra paràbola, dient: «El regne dels cels és semblant a un gra de mostassa que un home pren i el sembra en el seu camp. La que certament és la més petita de totes les llavors, quan ha crescut és la més gran de totes les hortalisses, i es fa arbre, de manera que els ocells del cel venen i s’ajoquen a les seves branques».
D’una altra paràbola els parlà: «El regne dels cels és semblant al llevat que una dona pren i amaga en tres mesures de farina fins que tot s’ha fermentat».  
 
Totes aquestes coses les digué Jesús en paràboles a les multituds, i sense paràboles no els parlava de res, per tal que es complís allò que s’havia anunciat per mitjà del profeta, quan diu: «Obriré en paràboles la meva boca, proclamaré coses amagades des de la constitució del món».

Llavors, un cop acomiadades les multituds, arribà a casa, i s’aproparen a ell els seus deixebles, dient: «Explica’ns la paràbola de la zitzània del camp». I ell els respongué dient: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home; el camp és el món; la bona llavor, aquests són els fills del regne; la zitzània són els fills del diable; l’home enemic que la sembrà és el diable; la sega és la fi del món; i els segadors són els àngels. Per tant, així com es recull la zitzània i es crema al foc, així serà a la fi del món: enviarà el Fill de l’home els seus àngels i recolliran del seu regne tots els escàndols i aquells que cometen iniquitat, i els llançaran al forn de foc. Allí hi haurà el plor i el cruixir de dents. Aleshores els justos resplendiran com el sol en el regne del Pare d’ells. El qui tingui orelles, que escolti.
 
 
HOMILIA 
 


Avui hi ha molts temes a tenir present:

 -        Primer: Les lectures d’aquests diumenge. I d’elles que hem de tenir present? Sempre convé extreure’n el que més creguem necessari per a viure la fe lo més correctament possible. Personalment em grav al cor:

*Déu vetlla sobre tothom i mos tracta amb tota consideració. Noltros com Ell hem de ser humans amb tothom (Sa 12).

*Aquesta consideració lliga perfectament amb l’evangeli quan mos recorda: “Tranquils, deixau que cresquin junts “full” (el gra bord) i “blat”. Sigau persones i comunitats que, amb paciència i esperant l’hora oportuna, aneu suprimint el jull, la negativitat de la vostra vida i la del entorn, i col·locant al graner, al vostre cor, el blat. Aquesta observació de Jesús l’hem de tenir present tots: família, escola, catequesi, responsables de tots els nivells: esport, música...

*Es salm 85 ens convida a ser com s’ha revelat Déu i es revela constantment: “Siguem, com el Senyor, indulgents i bons, rics en l’amor per a tothom”.

* I sant Pau recorda:El qui penetra l’interior –qui escolta la veu Déu- sap prou bé quin és el voler de l’Esperit”. El voler de l’Esperit és: Sigueu indulgents i bons, rics en l’amor per a tothom”.

 -Segon: Avui en concret, el Papa ens demana que siguem “indulgents i bons” amb les persones majors, ell diu: “Amb els avis i la gent gran”. I a la carta que ens ha enviat a totes les comunitats, ens proposa:

            *Que els joves alegrin el cor de la gent gran. Que aprenguin de la saviesa de les seves vivències. Que els visitin. Que els abracin. Que en ells reconeguin que pertanyen a una història més gran i variada que ells mateixos. Per açò, que ningú els deixi sols, que ningú els relegui als marges de la societat.

            *Que la gent gran reconegui que la seva història, la seva vida, les seves circumstàncies ha de ser aprenentatge per a tots. Que la gent gran resi pels més joves, especialment per a tots aquells que durant el mes d’agost celebraran a Lisboa (Fàtima) una Torbada Mundial de Joventut. 

-Tercer: Com a Parròquia avui donam a conèixer també la formació de la Confraria, de la fraternitat de Santa Maria Magdalena. Ella va ser la que va viure en primer lloc i la que va anunciar als apòstols la “resurrecció” de Jesús. Quina és la nostra intenció, el nostre objectiu convidant-vos a tots a participar d’una manera o d’una altra d’aquesta fraternitat? No és altra que aquesta: Motivar-nos a tots (joves i gent madura) a intensificar el nostre baptisme.

Sortiguem al carrer, divendres sant, amb aquest compromís: “Visquem durant tot l’any, gràcies a diverses trobades, la formació cristiana, la pregària, la celebració de l’Eucaristia, la trobada festiva entre noltros”. Que aquesta confraria, que aquesta fraternitat ens ajudi a viure la fe amb qui Maria Magdalena anuncia: Jesús ressuscitat!. Jesús, revelació de Déu, que com diu el salm 85: “És ric en l’amor!”. Perdona el jull, el gram bord, la mala herba que va viure durant la seva vida.