Diumenge 31 (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 19,1-10): En aquell temps, Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva».
Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien: «Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!». Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: «Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més». Jesús li digué: «Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut».
HOMILIA
L’evangeli ens va dient durant aquests diumenges que Jesús fa camí cap a Jerusalem. Avui es troba a Jericó, a uns 20 kilòmetres de Jerusalem. Mentre va fent camí, Jesús es presenta com aquell mestre que va ensenyant coses “amb paraules i amb obres” i els deixebles com aquells que aprenen constantment.
Avui, gràcies a Zaqueu, els deixebles aprenen que Jesús:
-Acull fins i tot a aquells vesins que sembla ho tenen tot -són molt rics- però que la seva consciència els fa viure insatisfets i per açò no frenen ni apaguen la seva inquietud de fer-se amb la pau interior que desitgen. Zaqueu és un veí des poble, refusat per es poble, però que cerca, que vol veure Jesús; un home inquiet que per veure Jesús s’enfila dalt d’un arbre i escolta la sorpresa de la invitació que li fa Jesús d’anar a ca seva. I que ell, Zaqueu, rep tot content, tant, que la seva relació amb Jesús li canviarà la seva vida: “A partir d’ara mateix donarà als pobres la meitat dels seus béns, i a tots als qui ha rebut, els restituirà quatre vegades més”.
I avui, els deixebles també aprenen de Jesús:
-Que és fixa en Zaqueu i sap treure d’ell allò que els veïns, encegats pel menyspreu que li tenen, ni tan sols intueixen: Jesús descobreix la recerca interior que viu Zaqueu, i es predisposa a fer-se proper d’ell tot i la crítica que li caurà al damunt per part de qui, considerant-se justos, sols el qualifiquen de pecador. A més, els deixebles aprendran de Jesús que celebra el canvi de vida de Zaqueu: “Avui, sa salvació –dirà Jesús- ha entrat a casa de Zaqueu”.
Vegem avui, com els deixebles van descobrint cada dia més, com Jesús ofereix proximitat i amistat als pecadors. Jesús no pretén condemnar al Zaqueu pecador. Pretén “salvar-lo”. Un constant en la vida i en el ministeri de Jesús és “apropar-se als pecadors” i “salvar-los”. I si aquesta és una de les principals característiques de Jesús, també ho és de Déu. “El Fill de l’home ha vingut a cercar i a salvar allò que s’havia perdut!”. La paràbola del “Pare bo” és una de les paràboles que millor ens revelen Déu. Déu és aquell que surt constantment a camí tant en la recerca de “l’ovella perduda” com del “fill pròdig”, del fill perdut.
Avui, deixem que el comportament de Jesús amb Zaqueu (un pecador, un menyspreat pels altres, un lladre dels seus veïns), ens interrogui:
- Com tractem a qui crea problemes més o manco seriosos a la nostra família? A vegades un pare o una mare, un fill o filla, un avi o àvia, un familiar qualsevol?
- Igualment podem dir quan ens causen problemes un vesí, un alumne, un de la comunitat, un qui pateix, un qui viu discapacitats especials d’un o d’un altre nivell...
El comportament de Jesús ens exigeix pregària, relació amb Déu. Empeltem-nos no del que fa molta gent sinó del que fa Jesús. Pregària idò, perquè no és fàcil. No ens ha d’interessar condemnar i marginar sinó salvar, corregir, acompanyar. No vulguem seguir “modes”. Desitgem seguir a Jesús.