Diumenge 32 (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 20,27-38): En aquell temps, alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: «Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. També el segon i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. Finalment va morir també la dona. Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?».
Jesús els respongué: «Els qui viuen en aquest món es casen, però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu. I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a Ell tots viuen».
La primera lectura d’avui (2Ma 7) ens dóna a conèixer la situació en que es troba Israel en temps del domini grec quan sobretot sobretot Antioc IV Epifanes. El rei Antioc, grec, va atacar Jerusalem, va saquejar el temple, va imposar per la força la cultura hel·lenística... I va dir: “El jueu que no deixi els costums i la religió jueva pels nous elements hel·lènics, serà martiritzat”.
Constantment estem exposats a viure canvis culturals a causa dels qui avui més influeixen la nostra societat mitjançant Internet, la política, els programes de televisió, les modes a tots els nivells... Qui no segueix la nova normativa, la moda que se’ns imposa: a nivell familiar, polític, religiós, de costums, de gènere... és qualificat d’antiquat, estrany, ridícul, fins i tot fascista o gens “al dia”.
Sempre, en qualsevol època, la societat pateix pressions que la descol·loquen i no són pocs, sinó molts, els qui canvien costums, conductes, conviccions, i no sempre per convenciment propi, sinó sobretot perquè tenen por a ser qualificats d’antiquats, retrògrades...
Front la imposició cultural del rei Antioc, alguns jueus li planten cara i, per açò, com ens recorda avui el llibre dels Macabeus són martiritzats. Ho són, una mare i els seus set fills per fidelitat a les seves conviccions i costums, i per l’esperança que tenen en la resurrecció. Esperança en la resurrecció viscuda del tot clarament ja a l’Antic Testament i durant aquesta època.
Els criteris que exposen la mare i els set fills és perquè els tinguem presents:
- No volem refusar amb superficialitat els valors rebuts dels seus pares. No volen canviar de valors perquè ho imposi el rei Antioc.
- No volem refusar les lleis de Déu. Déu, i la seva Paraula, és superior a la paraula del rei, del governant, de l’entorn.
- Per fidelitat, desitgen retornar a Déu la vida que de Déu han rebut.
- Ells declaren: Optam per a ser fidels al sentit de l’autèntica vida. No ens interessa seguir els estils de vida que ens presenten les modes que passen amb el temps.
Sense criteris, sense pensament crític, l’ambient, un govern qualsevol, els qui influeixen els mitjançant de comunicació..., mos poden enredar fàcilment, mos poden encaminar per allà on ells volen.
Avui, al salm 16, l’orant demana a Déu que “el desperti” i que li doni voluntat i valentia per no abandonar els camins recomenats per Déu.
Per açò, si volem seguir els camins recomenats per Déu, sant Pau ens recorda a la seva carta als cristians de Tessalònica:
-Sigueu constants en tota mena d’obres bones i de bona doctrina.
-Sigueu fidels. Guardeu-vos constantment del mal.
-Estimeu Déu i sigueu capaços de sofrir amb constància (pel que diguin o pel que us diguin) si no seguiu modes superficials, modes seguides sense massa reflexió.
“Déu és Déu de vius” mos diu l’evangeli d’avui (Lc 20). Déu ens vol “ulls oberts” “reflexius” “crítics”. No ens vol sense personalitat i sense valors propis.
Que res i ningú ens torç-hi mai del camí de Déu. Siguem reflexius i orants.