Diumenge 30 (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 18,9-14): En aquell temps, a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta paràbola: «Dos homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre publicà.
»El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: ‘Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo’.
»Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: ‘Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador’. Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit».
HOMILIA
Avui veiem que a Déu el commou la pregària del pobre, de l’humil. La seva pregària sempre arriba al seu cor de Pare.
a) Fixem-nos amb expressions de la primera lectura d’avui (Llibre de Jesús fill de Sira, cap. 35):
-El Senyor no té miraments amb el prestigi dels homes.
-No es deixa influir per ningú en perjudici dels pobres.
-No es fa el sord el clam dels orfes.
-El Senyor no tardarà a sortir a favor dels innocents.
b) Fixem-nos com a la segona carta a Timoteu, cap. 4, sant Pau expressa:
-Quan a la meva primera defensa davant el tribunal tothom m’abandonà, el Senyor m’assistí i em donà forces perquè acabés de proclamar el missatge de l’evangeli, i el poguessin escoltar tots els pagans.
c) I fixem-nos com a l’evangeli d’avui (Lc 18) Jesús proposa una paràbola ben significativa a uns que es refiaven que eren justs, i tenien per no res a tots els altres. És la Paràbola que es refereix a la pregària que fa un fariseu sentint-se superior als altres, la d’un fariseu respectat per tothom i reconegut per ser un complidor exemplar de la Llei de Moisès, i la pregària que fa un cobrador d’impostos, un traïdor al seu poble, que, sentint-se pecador, es col·loca un tros enfora i ni gosa aixecar els ulls perquè es reconeix pecador. La Paràbola acaba dient: “Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit”.
Els fariseus, prou ho sabem, formaven part d’un grup religiós jueu que compromès a observar estrictament la llei, no obraven misericordiosament amb qui no complia la llei estrictament. En el nostre vocabulari actual “fariseisme” és sinònim d’hipocresia. Critiquen els altres en coses secundàries i no compleixen l’essencial, l’amor.
I tinguem present, també, que els cobradors d’impostos eren els responsables de cobrar els tributs a la gent del poble. El procediment per al cobrament facilitava que molts d’ells, sense cap tipus d’escrúpol, s’aprofitessin dels més pobres.
La primera lectura ens fa veure quin ha de ser l’autèntic culte al Senyor. L’autèntic, és el que respecte els drets dels pobres, és el qui és generós amb els pobres. Ningú és autèntic quan celebra el culte si no escolta el clam dels pobres. La primera lectura és una crítica frontal a qui celebra el culte i oprimeix els pobres.
Quan avui l’Església ens convida a celebrar el DOMUND, ens convida a escoltar el clam de molts dels nostres germans que viuen les conseqüències d’una societat centrada en els seus interessos personals i que, per açò, genera exclusió social i patiments.
El Papa, a partir del lema del DOMUND d’aquest any (“Rebreu una força que us farà testimonis meus” (Fets 1,8), ens recorda tres aspectes fonamentals:
-Tots els cristians hem de ser testimonis de Crist vivint en comunió amb la comunitat eclesial.
-Aquesta és una missió, ens remarca el Papa, que és universal. Ha d’arribar fins a l’extrem de la terra.
-I aquesta missió necessita serà enfortida i guiada per l’Esperit. Ell és qui ens dóna la paraula justa, oportuna, apropiada.
Pensem avui i donem gràcies pels missioners i missioneres i per tants voluntaris que formen part d’una entitat humanitària: Càritas, Creu Roja, Vicent Ferrer, associació contra el càncer, visitadors malalts i gent major...