Diumenge XXVII (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 17,5-10): En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Augmenta'ns la fe». Ell va respondre: «Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: ‘Arrenca't de soca-rel i planta't al mig del mar’, i us obeiria.
»¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: ‘Vine de seguida a seure a taula?’. ¿No li dirà més aviat: ‘Prepara'm alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu?’. ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: ‘Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer’».
Jesús va fent camí cap a Jerusalem, i tot fent camí no perd l’ocasió d’instruir als seus deixebles, a aquells que més a prop té.
Els deixebles, conscients del que els va ensenyant Jesús (Estimau els enemics, perdonau sempre, compartiu el que teniu...), senten que han de fer una petició: “Augmenta la nostra fe”.
Segur que no poques vegades també noltros hem sentit la necessitat de fer la mateixa petició que els deixebles: “Augmenta la nostra fe, les ganes d’estimar tothom i a Déu molt sincerament”.
Jesús diu als seus amics més amics, els apòstols, i mos ho diu a noltros avui: “No importa que la vostra fe sigui petita com el gra de mostassa. Confiau en la gràcia de Déu i posau de la vostra pau voluntat, ganes de cuidar-la”.
Hem de fer aquesta pregària tots quan ara mos disposam a començar un nou curs. Quan, ja la propera setmana tindrem entre noltros infants, joves, pares i mares de catequesi. Pensem amb tantes persones que mos ajuden i mos ajudaran a donar més importància a la fe: catequistes, mestres de religió, responsables i consiliaris dels Equips de la Mare de Déu que avui celebren els 50 anys de presència a Menorca, altres responsables de les diverses activitats de la nostra Parròquia: Monitors de club, responsable de Vida creixent, Litúrgia, neteja, Càritas, Malalts... Tots, tots, responsables i membres dels diversos grups de la Parròquia, diguem constantment mirant la creu: “Senyor, augmenta la nostra fe!!!”.
A l’inici de curs tinguem present el que Pau diu avui al seu amic Timoteu: “Et recoman que procuris revifar la flama del do de Déu. L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia sinó d’amor i de seny... Tenguis com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis, i viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és molt valuós...”.
Donem avui gràcies per la fe rebuda i que ens han transmès els pares, familiars, avis i àvies, persones en concret al llarg de la nostra vida.
Demanem avui a Déu que no perdem mai la il·lusió d’aprofundir en la fe, a pesar de les dificultats com ens recorda avui el profeta Habacuc.
Habacuc avui diu, i amb ell ho diem tots noltros: “Fins quan Senyor demanaré auxili i sembla que no m’escoltau?”... Fins quan? Noltros també avui repetim constantment:
-Que les famílies, Senyor, visquin la pregària i valors humans i cristians!
-Que els Pastors, Senyor, siguem persones animadores i positives!
-Que hi hagi, Senyor, vocacions cristianes en tots els àmbits!...
I el Senyor contesta a Habacuc i a tots noltros avui: “Grava el que et dic. Espera! El just sempre viu perquè creu!
En les nostres comunitats tenim molts exemples de persones que, a pesar de tot, confien i fan un òptim servei a les famílies, a la Parròquia i a la societat. Donem gràcies a Déu per tots ells que ens són uns molt bons referents.