Diumenge XXVI (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 16,19-31): En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
»El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d'Abraham. El ric també morí i el van sepultar. Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar: ‘Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d'aquestes flames’. Abraham li respongué: ‘Fill, recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d'aquí on som cap a vosaltres, ni d'on sou vosaltres cap aquí’.
»El ric va insistir: ‘Llavors, pare, t'ho prego: envia'l a casa del meu pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments’. Abraham li respongué: ‘Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin’. El ric insistí encara: ‘No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran’. Abraham li digué: ‘Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti’».
Les lectures d’avui estan emmarcades per l’afirmació de Jesús: “No podeu servir a Déu i al mateix temps als diners”.
La paràbola d’avui, del ric “Epuló” i el pobre “Llàtzer”, ens diu que el que és greu no és ser ric, fer negoci, crear empreses (crea empreses o muntar negocis és del tot necessari si volem aconseguir treball per a tots). El que és greu és viure indiferents davant la sort de tants pobres a l’estil de Llàtzer.
Arribat aquí, m’he demanat: “M’hi interessa de ver escoltar la Paraula de Déu?” “L’escolt amb atenció per intentar revisar la meva vida, el meu comportament...?”.
Si ens interessa a tots els qui avui participam d’aquesta Eucaristia escoltar la Paraula de Déu per reconduir segons ella el que Déu espera de noltros, mos hem d’adonar com Jesús és del tot sensible davant el dolor aliè. Jesús és sensible, recordem-ho, davant Zaqueu, un ric marginat pel poble. És sensible davant Mateu, un cobrador d’impost que té la seva mirada més fixa en obeir al seu amo que en escoltar el gemec del poble. Jesús és sensible davant una dona viuda que està enterrant el seu fill únic. Jesús és sensible davant una multitud de persones que no tenen res per a menjar... Els pobres, els qui pateixen, són constantment moriu d’atenció per part de Jesús. No podem concebre Jesús sense atenció als pobres. No el podem concebre indiferent al seu dolor. Avui que celebr amb voltros els 50 anys de la meva ordenació sacerdotal, m’ho he d’agravar al cor i us ho he de comunicar: “No siguem indiferents front el patiment de tants!”
Avui, la paràbola de Jesús, acusa el ric que, en vida, no va considerar al pobre Llàtzer. Tan sols el considera quan ell mateix veu que és pobre arribat al país dels morts, quan ell mateix es veu tot sol i abandonat. Sols quan, qui va ser ric, experimenta la pobresa personalment és quan comença a fer súpliques constants:
-“Abraham, pare meu, envia Llàtzer perquè amb un poc d’aigua em refresqui la llengua” “Pare meu envia a casa meva a Llàtzer perquè advertesqui als meus cinc germans que siguin sensibles als qui pateixen”...
Si avui, celebrant els meus 50 anys de sacerdoci, he de donar gràcies a Déu, què just és donar-lis pel dol que tantes vegades sent “escoltant el patiment de molts”, o vivint amb el cor afectat quan sembla que no faig prou, o que no encert, en animar la fe de molts, o el compromís a favor d’aconseguir, uns i altres, un clima familiar ple de valors humans i cristians, i una presència evangèlica, sincera i valent, en el camp social, cultural, polític, esportiu. No, no vull evitar patir. El patiment m’obra les portes a considerar, com va fer finalment el ric Epuló, el patiment dels altres.
Avui hi ha com una moda que vol evitar el patiment. I el patiment inútil, el patiment propi d’il·lusions mediocres, l’hem d’intentar evitar, és clar. Però no hem d’evitar el patiment que mos obra a la realitat de la vida i mos apropa als més pobres en tots els sentits. Sentir com a propi el patiment dels altres és viure l’evangeli.
- Acompanyem i evitem el patiment de qui viu tot sol. Visitem-lo oferint diàlegs agradables, sincers i propers.
- Acompanyem i evitem el patiment de qui no arriba econòmicament a final de més. Col·laborem amb Càritas, amb la Creu Rotja...
- Acompanyem i evitem el patiment de persones que, esperant un nou fill, es troben en dificultats personals. Acompanyem-les, animem-les. No escoltem lleis que suprimeixen la reflexió i l’acompanyament en aquests casos. No les escoltem.
- Acompanyem i evitem el patiment de tantes persones a causa d’haver viscut un mal ambient familiar. Eduquem, eduquem, eduquem, a fi d’aconseguir pares “madurs”, famílies “madures”.
- Acompanyem i evitem el patiment de molts que no troben sentit a la vida. Transmetem-los la nostra fe en Déu. Siguem cristians evangelitzadors. Ho siguem els capellans, els religiosos i religioses, els laics, tot el Poble de Déu.
És el que ens diu avui sant Pau a la seva carta a Timoteu i que m’ho aplic quan celebr els 50 anys de sacerdoci ple d’experiències pastorals: “Cerca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor... Guarda irreprensible i sense falta el manament rebut: “Estima Déu, estima als altres”.
Demanem a Déu que -com Església, com a comunitat de sant Esteve, tots, pastor i ramat- tinguem un cor compassiu, un cor sensible. Demanam-li que ens importi de ver el que sempre ens assenyala l’evangeli: Atenció als pobres!. Pobres no sols econòmicament, sinó, també, familiarment, culturalment, humanament, religiosament. Aquest sigui el meu i el vostre objectiu i desig. I donem gràcies a tots, a tants i tantes, i avui ho faig amb tot el cor, a tants i tantes que, cada dia i en diverses ocasions, mos ajuden amb el seu testimoni, pregària sincera, i servei incondicional a ser “més bones persones”, “més bons capellans”, més cristians. Gràcies.