Diumenge 2 (C) d'Advent
Text de l'Evangeli (Lc 3,1-6): L'any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d'Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d'Abilene, durant el pontificat d'Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes: «És la veu d'un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. S'alçaran les fondalades, s'abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny tortuós quedarà pla i el camí escabrós serà allisat; i tothom veurà la salvació de Déu».
HOMILIA
Les lectures d’avui, per a mi, ens conviden a tenir referents. Ens ho recorda sant Pau a la seva carta als de Filips: “La meva oració va plena de goig pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui”.
I em deman: Qui ha contribuït a que l’evangeli, els seus valors, l’actitud que ens aconsella mantenir amb els altres i amb Déu, arreli en el cor dels qui som aquí?
Joan Baptista, fill de Zacaries, ens ho recorda avui l’evangeli de Lluc, va contribuir al baptisme de conversió a favor de molts dels qui habitaven a la comarca del Jordà.
Sant Pau agraeix avui explícitament als cristians de Filips perquè han contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia -els diu- fins avui. I els anima a seguir vivint per la causa de l’evangeli perquè així molts apreciaran, i gràcies a la seva dedicació i pregària, els valors autèntics.
Per açò m’he demanat fent la meva pregària avui: I qui són els qui han contribuït i contribueixen perquè l’evangeli en tota la seva integritat vagi arrelant en jo, en noltros, en cadascú de noltros? A quí he de donar gràcies?:
*Segur que molts, donam gràcies als nostres pares i avis. Us convid a tots, infants, joves, adults i granats, a repensar la nostra història i a sospesar la vivència de la fe que han tingut i tenen molts dels nostres pares, avis o familiars. A casa, teníem una imatge de Maria Auxiliadora amb una corona de bombetes que s’encenien cada 24 de mes. A més, anàvem a Missa junts cada setmana i cada dia vivim la pregària del rés del Rosari... A més, record les vegades que mo mare seia al costat meu i em corregia cordialment i em feia pensar.
*Segur que molts donam gràcies als nostres catequistes i parròquies que ens han acompanyat en el nostre camí de fe. Recordem els seus noms, donem-los gràcies cara a cara.
*Segur que no pocs recordam i tenim present mestres, professors que ens van ser referents perquè ens van transmetre, sobretot amb el seu testimoni, valors com: la feina ben feta, la cordialitat, la paciència, la reflexió, la rectificació i el perdó...
*Segur que molts tenim present amics, autèntics acompanyants espirituals, que ens han ajudat i ajuden a fer camí sense cansar-nos. Posem-hi noms!
*Segur que ha estat per noltros motiu d’una inquietud del tot positiva, el testimoni i el camí vocacional que ha dut a terme en Pau Pons, actualment sacerdot. I que duen a terme seminaristes actuals com Jaume Denclar i Antoni Salord. Presència que, amant de l’Església com som, i Rector del seminari, ja m’agradaria que algú seguís el seu testimoni.
Pensem-hi tots, i els joves, sentiu la crida que Déu ens fa perquè de les nostres famílies i de la comunitat cristiana sorgeixin persones que optin per a ser bons pares, bons catequistes i professors, bons amics, però també bons capellans i persones consagrades a favor d’uns valors que ens condueixen a descobrir Déu i els valors de l’evangeli.