Text de l'Evangeli (Lc 2,1-14): Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
El camí que hem recorregut té quatre
parts, els quatre diumenges d’Advent:
1.Començàvem a fer les primeres
passes d’aquest camí recordant que: “EL
SENYOR ÉS EL NOSTRE BÉ”. I els al·lots i al·lotes, i els joves de
confirmació, concloïen: Si el Senyor és el nostre bé: Estimem,
resem, perdonem!
-Estimem perquè el Déu que esperam abraçar la nit, el dia de Nadal, és el Déu Amor. Ell, tant ens ha estimat que s’ha fet
un més entre noltros, s’ha fet un company de camí. Ha recorregut el nostre
mateix itinerari i ens ha deixat pautes, els evangelis, per a sortir-ne
victoriosos a cada pas.
-Resem,
conversem amb Ell.
Qui conversa amb Ell es fa amic seu. Les converses entre amics ens formen i ens
uneixen. La conversa en Déu ens posa també el fonament del nostre coneixement
mutu i amistat.
-I perdonem. Qui estima perdona. Qui estima oblida imperfeccions.
Qui estima aprèn a ser com Déu: aprèn a ser misericordiós, persona gens
complicat, aprèn a ser senzill, cordial, comprensiu.
2. El segon diumenge d’Advent seguíem
fent el nostre camí cap a Nadal tenint present que: “DÉU ENS CUIDA COM UN PASTOR”, COM UN PARE. I els al·lots i
al·lotes de catequesi, i els joves de confirmació, li donaven gràcies per entendre,
per sentir que Déu sempre és amb noltros sempre.
-Déu és amb noltros, sempre. I hi és, tant si el tenim present com
si no. Ell és present en noltros i es fa trobadís quan, pel que sigui,
descobrim la seva presència o en sentim la seva necessitat. I descobrim la seva presència en les sorpreses que ens depara la vida, com les que van
viure Maria i Josep. En els anuncis
positius, anuncies de bones noticies, com el que va proclamar l’àngel: Glòria a Déu i pau a la terra! En el cor
agraït que representen tants de pastors que el van anar adorar amb senzillesa. I, també es fa
present, en la buidor que sent
Herodes quan descobreix que el Messies declara absurda la seva
prepotència.
3. Anant enfilant més i més el camí,
durant el tercer diumenge d’Advent, ens recordàvem que “DÉU SEMPRE ENS OMPLE DE GOIG”. Els al·lots i al·lotes de
catequesi, i els joves de confirmació reflexionaven dient: “Tot el que feim cada dia, ens
omple de goig si ho feim amb Ell, si ho feim en nom de Déu”.
Un matí qualsevol ens omple de goig si el començam en nom de Déu. Una relació ens omple de goig si
la vivim amb la mirada en que Déu ens mira, i ens tractam com Déu ens tracta. Un treball ens omple de goig, si
el duim a terme tal com Déu mana: A favor de les necessitats dels altres,
sobretot, i també de les nostres. Un vespre ens omple de goig, si
som capaços de dir al final de cada jornada: Gràcies pel que hem viscut. Tot
ens ha ajudat a créixer.
4. I arribàvem, diumenge passat, al
final del camí d’Advent, gravant al cor el que Déu en repeteix constantment des
dels llavis dels qui el van veure present en el seu naixement en Jesús a
Betlem, en el seu creixement a Galilea, i en el seu intens apostolat per tota
la Judea: “SEMPRE ESTIC AMB TU, SEMPRE ESTIC AMB
VOLTROS. HI ESTARÉ SEMPRE FINS A LA FI DEL TEMPS”. Per açò, els al·lots i
al·lotes de catequesi, i els joves de confirmació, deien: “Gràcies. Noltros, també esteim
amb Tu”.
Déu s’ha fet persona humana amb una intenció molt clara: Ell aspira que noltros tinguem cada dia, més
desig d’Ell, desig de Déu. No és feliç el qui té. Ho demostra Jesús naixent
a Betlem i a una cova. És feliç qui porta Déu al seu cor, com Jesús. No és
feliç el qui fa el que vol, és feliç qui fa la voluntat de Déu, com Maria i
Josep. No és feliç, ni ho serà mai, qui es creu prepotent i es posa per
damunt dels altres, és feliç qui és senzill, com els pastors. No és
feliç qui mira la vida des de la seva mirada egoista, és feliç qui veu la
vida amb la mirada de Déu, com l’àngel. I... no és feliç qui no sap acompanyar
els altres, o qui es disposa acompanyar-los amb la intenció de que li ho
reconeguin, és feliç qui sap
acompanyar amb simplicitat i silenci com el bou i la mula.
Visquem Nadal, visquem
el seu misteri, visquem el seu missatge. BON NADAL A TOTS.