Diumenge 3 (C) d'Advent
Text de l'Evangeli (Lc 3,10-18): En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?». Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi». Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien: «Mestre, què hem de fer?». Ell els respongué: «No exigiu més del que està establert». Igualment uns soldats li preguntaven: «I nosaltres, què hem de fer?». Els va respondre: «No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada».
El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom: «Jo us batejo amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s'apaga». Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.
HOMILIA
Avui escoltam el fragment de la carta de sant Pau als cristians de Filips que diu: “Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repetesc, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la Pregària”.
I sabeu què sentia quan tenia a les mans aquestes paraules: “Com són acollides per aquell que no té feina? Pot estar content?. Com són acollides aquestes paraules per aquell que viu una dura situació familiar, i pens amb persones concretes? Pot estar content? ¿I com és acollida aquesta crida de viure sempre contents per aquells que estimen la vida i reclamen constantment respecte a favor de tothom, i experimenten com no pocs drets humanes són inculcats tant per gent que els proclama constantment com per d’altres que mai els tenen present? Poden estar contents, davant aquesta situació, aquells que lluiten, un dia sí i un altre també, perquè la vida sigui sempre i en tot moment valorada i respectada?”.
I m’he fixat que aquesta expressió de Pau “Germans, viviu sempre contents”, acaba accentuant aquesta matisació: “En el Senyor”. Sí, Sant Pau no demana suprimir el dol o la tristesa davant la manca de feina, davant una situació familiar no fàcil, davant lluites que un estima i que tenen, en el moment actual, un cert tast de derrota. La tristesa, el dol, l’angoixa al cor són humanes, són enteses i totalment compreses per Déu. Sant Pau accentua que la nostra alegria sols pot provenir si estem units “al Senyor”, si confiam en ell, si el Senyor és la “causa de la nostra alegria”.
I Sant Pau no proposa el que proposa perquè sí. No ho diu des d’una situació fàcil. Ho diu en una ocasió en què està tancat a la presó i tem per la seva vida.
També el profeta Sofonies demana als habitants de Jerusalem que visquin contents. Ho diu així: “Crida de goig, ciutat de Sió. Acala, Israel. Alegra’t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics”. Sofonies aboca aquestes paraules a uns habitants que vivien un dels períodes més convulsos de la història de Judà. Feia més d’un segle que vivien sotmesos als assiris amb la conseqüent invasió de costums estrangeres i amb el menyspreu, per la classe política, dels seus costums habituals.
L’alegria que demana la litúrgia d’aquest tercer diumenge d’Advent, no és, idò, una alegria banal, superficial, angèlica, que no toca de peus a terra, dirien alguns. No, l’alegria que hem de viure els cristians es fonamenta per la presència de l’Esperit en el nostre interior. L’Esperit de Déu ens acompanya sempre encara que allò que forma part del “cada dia” no ens satisfaci massa, quasi res, o absolutament res en alguns dels seus aspectes.
Hem d’estar contents a pesar de tot, perquè el nostre goig és fruit de l’Esperit. D’aquell Esperit que fou donat a l’Església en la mort i resurrecció del Senyor, i l’Església sap que ha de caminar valenta i decidida tant quan és escoltada com quan no ho és. D’aquell Esperit que ens va ser donat a cadascú el dia del nostre baptisme i de la nostra confirmació i que ens fa experimentar la seva presència en hores complicades. D’aquell Esperit que va entusiasmar Jesús i que el va fer pregar amb aquestes paraules: “Us don gràcies, Pare, perquè heu revelat aquestes coses als més petits, als insignificants, i els heu amagat als qui creuen ser entesos i importants”. Aquell Esperit que va fecundar Maria verge i que, confiada tot i que res entenia, va ser capaç d’expressar de tot cor. “Es faci en mi el que tu vulguis”. Si, el nostre goig prové sobretot de l’Esperit que planejava ja sobre les aigües en la Creació del món i va fer possible i fa possible la seva evolució constant.
Revisant aquestes lectures amb un grup de matrimonis, concloíem que els cristians trobarem la font de la nostra alegria si bevem de la nostra pregària diàriament. Si, en ella, som capaços de dir, com aquella gent que seguia Joan Baptista: “Senyor, què hem de fer!”.
- L’Esperit ens diu.
- Voleu ser feliços. Què heu de fer? Compartiu el que teniu amb aquells que avui no tenen feina i s’ho passen malament.
- Voleu ser feliços: “Sigueu comprensius amb tothom. No exigiu més del compte, manco tampoc”.
- Voleu ser feliços: “No maltracteu, no insulteu...”. L’alegria possessiona el cor d’aquell que sap tractar als altres correctament, amb dignitat. D’aquell que sap veure en els altres el rostre de Déu.
- Voleu ser feliços: “Parlau de vida allà on els altres parlen de mort” “Parlau d’amor allà on hi ha odi”. Viviu la netedat i suprimireu la corrupció. Sigueu persones obertes a les necessitats dels altres allà on hi ha egoisme, egoisme fins i tot en salvar la vida d’un mateix i menyspreant la vida dels altres per feble o discapacitat que aquesta sigui.
L’amor que prové de l’Esperit, sols l’amor serà capaç de fer-nos feliços. Bon 3r. diumenge d’advent a tots. Bon fruit d’aquestes lectures bíbliques.