Diumenge 1 (C) d'Advent
Text de l'Evangeli (Lc 21,25-28.34-36): En aquell temps, deia Jesús als deixebles:
«Hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.
»Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home».
»Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home».
HOMILIA
Començam un any litúrgic nou. La intenció d’aquest primer diumenge és aportar-nos tres idees, tres consells, tres veritats, que han d’arrelar a la nostra vida:
1ª. Jeremies a la Primera lectura: El Senyor és el nostre bé.
2ª Sant Pau als cristians de Tessalònica: Que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que us teniu
3ª Sant Lluc, a l’evangeli, ens recorda aquestes paraules de Jesús: Estigueu alerta pregant en tota ocasió per poder-vos mantenir sempre drets.
1. Jeremies ens recorda que “el nostre bé és el Senyor”. El nostre bé, el que ens manté en pau, i il·lusionats, sols és el Senyor. No posem el nostre cor en res més. No posem sa nostra esperança en ningú més.
*És ver que hem de posar ganes i esperar resultats positius en qualsevol cosa que fem o vivim: salut, feina, família, estudis, política, fins i tot l’Església. Però, sa salut un dia o un altre ens pot fallar; de sa família pot ser no rebrem el que inicialment esperàvem; en els estudis tantes vegades no trobam la raó de sa nostra felicitat; es polítics no sempre resulten ser servidors des benestar i de s’ètica d’un poble; i els membres de l’església, noltros, no sempre som testimonis del que diem o celebram.
Reconeguem que sols el Senyor és el nostre bé. Hi ha qui, posant-se en mans de Déu, accepten amb molta pau la seva manca de salut, les seves dificultats econòmiques, les seves febleses familiars, el seu desengany davant el saber, la seva desil·lusió front la tasca política, la seva frustració davant membres de l’església.
Visitem malalts, escoltem persones en dificultat, i ho comprovarem. Qui es posa en mans de Déu de ver, qui prega, qui confia amb ell, qui entra a l’Església per fer pregària, qui té a ca seva una imatge, un quadre, un signe religiós i es planta davant d’ell en hores de dificultat..., aquest troba pau.
2ª. Ens ho ben remarca sant Lluc a s’evangeli: Estigueu alerta i pregau en tota ocasió per poder-vos mantenir sempre drets davant les dificultats. Preguem. Confiem en Déu el que vivim. Diguem-li que volem ser acompanyats per ell.
3ª. I facem una opció en la nostra vida molt seriosa: Vulguem, com mos demana sant Pau, estimar-nos fins a vessar!
Dues coses són importants per a qualsevol cristià. Les dues que se’ns recorda en aquest primer dia de l’any litúrgic perquè ens acompanyin cada dia: La pregària i l’amor.
-No deixem de pregar, de confiar en Déu. De posar la nostra vida a les mans de Déu. Preguem a casa, convertim la Parròquia en casa de pregària. Entrem a la Parròquia senzillament a resar en quietud, a trobar pau acompanyats per Déu.
-No deixem d’estimar. Noc caiguem en la temptació de mal empeltar el nostre cor amb frustracions, desil·lusions, venjances, mentides...
Preguem i estimem i viurem en pau, a pesar de tot