Diumenge 4 (C) d'Advent
Text de l'Evangeli (Lc 1,39-45): Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!».
HOMILIA
Sa carta als cristians hebreus d’avui (10, 5-10) comença així: Crist deia a Déu quan va entrar al món: Sé que el que m’exigiu no són ofrenes de víctimes sinó “fer la vostra voluntat”. Reconec que estic en el món per fer la vostra voluntat!.
I fer la voluntat de Déu és la consigna que ens dóna qui, segons paraules del profeta Miquees, (primera lectura: 5,1-4a): És el nostre bon pastor!, el qui ens condueix, el qui ens acompanya i ens ensenya a respondre adequadament a la pregunta que recordàvem diumenge passat: Què hem de fer?. Les lectures d’aquesta setmana ens ofereixen la resposta: Hem de dur a terme en nosaltres mateixos la voluntat de Déu!.
Per què, em deman avui, Elisabet rep a Maria amb aquestes paraules: “Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes?”.
Elisabet, fixant-se en Maria, li diu aquestes paraules perquè Maria va respondre així al saluda de l’àngel: “Es faci en mi el que el Senyor vulgui!”.
Quan una persona, quan algú de noltros fa “el que el Senyor espera d’ell”, els qui estan prop seu senten en el seu interior una alegria, una satisfacció especial.
Aquesta alegria, aquesta satisfacció especial, la van sentir Elisabet i Joan Baptista. Fixem-nos què passa quan Maria entra a casa d’Elisabet. Just veure-la, l’evangelista Lluc recorda: “Tan punt Elisabet va sentir la veu de Maria, el fillet que portava a les seves entranyes va botar d’entusiasme”.
Com ens diu avui el salm 79, boten d’entusiasme, es senten salvats, tots aquells que copsen la presència de Déu al seu costat. Als qui tenen la sort de viure la presència d’algú que “compleix la voluntat de Déu”
Aquesta és la nostra missió com a batiats: Complir la voluntat de Déu alegrant, salvant als qui estan al nostre costat.
Mirau, els sants, ens acompanyen a dir a Déu: “Es faci en mi la teva voluntat”.
Aquests dies hem celebrat la festa de:
* Sant Joan de la Creu. Ell diu a un dels seus poemes: Oh llama de amor viva, que tiernament hieres de mi alma en el más profundo centro! Pues ya no eres esquiva, acaba ya si quieres; rompe la tela de este dulce encuentro”.
* Sant Josep Manyent. Ell aconsellava als infants i joves a sentir aversió a tot allò que s’oposa a la llei de Déu, i a deixar-se motivar per l’amor a Déu i a l’Església.
Convé que avui els avis es demanin: Com hem de complir la voluntat de Déu a la nostra família, noltros que en som les seves arrels.
Convé que avui els pares es demanin: Com hem de complir la voluntat de Déu a la nostra família, noltros que som el tronc de la família. Els qui hem rebut la influència dels pares i ara tenim una influència directa sobre els fills i filles.
Convé que avui els fills es demanin: Com hem de complir la voluntat de Déu noltros que som les noves rames d’una família que té arrels i tronc? Noltros que som els qui construïm el present i el futur de la nostra societat i de l’Església?
Preguem, preguem. Preguem perquè sapiguem de ver aprofundir la nostra intimitat amb Déu com ens diu sant Joan de la Creu, i sapiguem i desitgem motivar-nos per l’amor a Déu que ens demana sant Josep Manyent.