Seguint els capítols sisè i setè dels Fets dels apòstols, avui dia des patró de la nostra Parròquia, ens adonam de vàries coses:
-Primera: Esteve és el primer diaca i màrtir de l’Església, el primer que va donar la vida per fidelitat a l’Evangeli. Conclusió: La prioritat d’Esteve era l’evangeli.
-Segona:
Ell, persona de bona reputació, ple de l’Esperit Sant i de seny, va ser
escollit per la comunitat com a responsable dels grups de cristians de llengua
grega. Enmig d’ells, ple de gràcia i del poder de Déu, feia grans prodigis i
senyals. Lliberts, cirineus, alexandrins, i altres de Cilícia i d’Àsia, no eren
capaços de resistir la saviesa i la força de l’Esperit amb que Esteve parlava. Conclusió: Esteve anunciava l’evangeli
amb passió, ple de l’Esperit Sant. I l’anunciava amb seny, ben format
evangèlicament i amb pedagogia.
-Tercera:
Esteve, marcant clares i decidides distàncies amb la religió i les lleis
jueves, afirmava que el missatge
evangèlic estava més enllà de tota barrera de raça o religió, cosa que negaven
els dirigents jueus. Conclusió:
Esteve vivia identitat cristiana i s’oposava a les lleis del seu entorn
anunciant que havíem de ser crítics amb costums, tradicions i modes, i havíem
de ser dialogants amb tothom.
-Quart:
Esteve, a causa de ser crític amb les formes de viure del seu entorn, va ser
tret fora de la ciutat i apedrega’t. Conclusió: Esteve era una persona lliure i
de conviccions. Estil, aquest, apte per anunciar l’evangeli i fer moure les
consciències de molta gent.
Per açò, alguns de la sinagoga van amotinar el poble, els notables i els mestres de la Llei que, apoderant-se per sorpresa d’Esteve, el van endur al Sanedrí amb falsos testimonis. Corsecats de ràbia, s’abraonaren tots contra Esteve, el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Mentre l’apedregaven, Esteve pregava dient: Jesús, Senyor, rep la meva vida!. I, caient de genolls, va cridar amb tota la seva força: Senyor, no els tenguis en compte aquest pecat. I, havent dit açò, va morir.
Aquell dia va començar una
gran persecució contra l’Església de Jerusalem
Quan Quan la fosca arracona la por i els ulls es tornen vermells, es fereix la serenor i es gegant el desgavell. La ceguesa “amb esperó” punxa fort el deshonor, i la Nova de l’amor sent l’ofec de l’amargor. Esteve, primer màrtir fou d’una revenja sense Déu. Que n’és de repugnant el jou quan el mal empunya el relleu! Com l’ocell que surt de gàbia, l’esperança neix en força quan el prec neteja la ràbia d’uns brams buits i plens d’escorça. Apedregat i mal ferit, les nafres li ragen perdó. Què negra i fosca és la nit! Què aspra és la traïció!
Tinguem present avui el que ens diu st.
Fulgenci de Ruspe recordant la caritat que va viure st. Esteve front els qui el
perseguien despietadament: Sant Esteve,
per merèixer rebre la corona que significa el seu nom, va tenir com a arma la
caritat, la qual el va fer vèncer a tot arreu. Per la caritat envers Déu, no va
retrocedir davant de la crueltat dels jueus; per la caritat envers el proïsme,
pregà pels qui l’apedregaven. Per la caritat reprenia els qui anaven errats,
perquè es corregissin; per la caritat encomanava a Déu els seus botxins, per
alliberar-los del càstig merescut. Recolzat en la virtut de la caritat, va
vencer Saule que el perseguia despietadament, i va ser digne de tenir per
company al cel aquell que l’havia perseguit en la terra. La seva caritat, santa
i indefallent, va voler adquirir per oració els qui no havia pogut convertir
amb els seus advertiments... La caritat és font i origen de tots els béns, és
una gran defensa, és el camí que condueix al cel. El qui camina per la caritat
no ha de tenir por d’equivocar-se: ella el dirigeix, ella el protegeix, ella el
duu fins al final. Que la caritat ens guiï sempre.
Esteve és una figura capdavantera del
cristianisme naixent i és un dels sants més populars de l’Església per la seva
vida heroica i exemplar. El fet de celebrar la seva festa un dia després de
Nadal és una manera de destacar que és el primer cristià que dóna testimoni de
Jesús. Sant Fulgenci dirà també: Ahir vam
celebrar el naixement temporal del nostre Rei; avui celebrem la passió triomfal
del seu soldat. Ahir el nostre Rei va posar-se la toga de la nostra carn, va
sortir del clos del ventre virginal i va dignar-se a visitar el món; avui el
soldat ha sortit del tabernacle del seu cos i ha pujat victoriosament al cel.
Entorn de la taula de l’Eucaristia ens
reunia ahir l’alegria del Fill de Déu fet home, Déu mateix que tasta el nostre
camí i ens ensenya un amor que supera fronteres, races, cultures, i ens
agermana a tots. Avui celebram la memòria d’un enamorat de Jesús que per
anunciar la Bona Nova d’un Déu universal que ens reuneix a tots en família i fa
de l’amor l’actitud humana fonamental, va ser detingut i condemnat a mort. La
història es va repetint any rere any, i any rere any ressona de nou, i
incansable, en els llavis i en la mirada
dels màrtirs, la bellesa alliberadora del perdó.
En l’alegria del naixement de Jesús,
que ens ha estimat fins a regalar-nos totalment la seva vida, recordem avui
sant Esteve, màrtir, deixeble fidel, testimoni valent i transparent de
l’evangeli. I tenint present la nostra vocació de batiats, de viure el nom i el
missatge de Déu Pare, Fill i Esperit Sant, preguem perquè l’Església del segle
XXI, tengui sempre els ulls posats en l’Església del segle I, i, com ella,
visqui la fidelitat a l’evangeli fins a les darreres conseqüències, i el goig del
perdó i de l’esperança. Preguem, fem-ho amb ganes, perquè els descartats i
malferits a causa de les divisions i conflictes, del poder i de les màfies,
trobin sempre en l’Església fraternitat i acompanyament convençut i fidel.
De la mà del
Llibre dels Fets dels apòstols: 8, 1-3
Aquell dia
va començar una gran persecució
contra
l’Església de Jerusalem,
i tots, fora
dels apòstols, es dispersaren
pels
territoris de Judea i Samaria.
Uns homes
piadosos
enterraren
Esteve
i van fer un
gran dol per ell.
Mentrestant,
Saule assolava l’Església,
entrant de
casa en casa
i
arrossegant homes i dones a la presó.