Diumenge 31 (B) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mc 12,28-34): En aquell temps, un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments?». Jesús va respondre: «El primer és: ‘Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb tota la força’. El segon és aquest: ‘Estima els altres com a tu mateix’. No hi ha cap manament més gran que aquests».
Llavors el mestre de la Llei li digué: «És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que Ell és l'únic i que no n'hi ha d'altre fora d'Ell, i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb tota la força i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis». Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué: «No ets pas lluny del Regne de Déu». I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.
HOMILIA
La carta als hebreus ho diu molt clar: A l’únic sacerdot al qual hem de fixar la nostra mirada i atenció és Jesucrist. Ell és el sacerdot referent. Ell és l’únic que salva a qui s’hi apropa. Ell és l’únic sacerdot que és com és: sant, innocent, sense taca... Ell no necessita com ho necessitam els altres sacerdots, que estem plens de febleses, oferir víctimes pels seus pecats.
Els capellans som referencials tant en quant assenyalam i representam Jesucrist, no a noltros mateixos. Jo avui us deman, per noltros: comprensió i perdó. Estem carregats de febleses com tots, ni més ni manco.
“No fixeu els ulls en ningú més que ell!”, cantam alguna vegda. Aquest cant i el seu contingut ens ha d’arribar al cor. Si! No fixem els ulls en ningú més que ell!
I el que ell ens diu, i avui ho veiem tant en la lectura de l’evangeli de sant Marc cap. 12, i retractar al llibre del Deuteronomi cap 6, primera lectura, és:
Jesús va dir a un mestre de la Llei, a un catedràtic de dret civil i de dret canònic: No hi ha cap altre manament, no hi ha cap altra llei més gran que aquesta: Estima!
Estimar costa. Qui vol estimar, qui vol escoltar Déu, hi ha de posar atenció i voluntat.
Qui n’hi posa i arriba a estimar més i més, encara que sigui just un poc més, arriba a ser feliç.
No cerquem la nostra felicitat en cap altra cosa. És feliç qui estima. Qui no estima viu carregat de febleses que l’impedeixen ser feliç.
Els capellans som referencials tant en quant assenyalam i representam Jesucrist, no a noltros mateixos. Jo avui us deman, per noltros: comprensió i perdó. Estem carregats de febleses com tots, ni més ni manco.
“No fixeu els ulls en ningú més que ell!”, cantam alguna vegda. Aquest cant i el seu contingut ens ha d’arribar al cor. Si! No fixem els ulls en ningú més que ell!
I el que ell ens diu, i avui ho veiem tant en la lectura de l’evangeli de sant Marc cap. 12, i retractar al llibre del Deuteronomi cap 6, primera lectura, és:
- Reverencia el Senyor. Estima’l amb tot el teu cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces. La nostra atenció a Déu ha de ser total i constant. No pot ser de tant en tant o segons quan.
- Compleix durant tota la via els seus manaments, tant tu, com els teus fills, com els fills dels teus fills. Aquí hi ha una doble observació: Compleix els seus manaments tu, però també els teus fills i els teus néts. La responsabilitat dels pares i dels avis és molt gran. Déu no vol sols persones individuals atentes a Déu, reclama també famílies atentes a Déu. La catequesi parroquial perquè sigui efectiva s’ha de poder recolzar sobre la catequesi familiar. Allà on no hi ha catequesi familiar, difícilment hi haurà atenció a Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces en les persones concretes.
- Qui compleix els manaments, qui viu atent a Déu, diu el Deuteronomi: viurà anys, serà un poble feliç.
Jesús va dir a un mestre de la Llei, a un catedràtic de dret civil i de dret canònic: No hi ha cap altre manament, no hi ha cap altra llei més gran que aquesta: Estima!
Estimar costa. Qui vol estimar, qui vol escoltar Déu, hi ha de posar atenció i voluntat.
Qui n’hi posa i arriba a estimar més i més, encara que sigui just un poc més, arriba a ser feliç.
No cerquem la nostra felicitat en cap altra cosa. És feliç qui estima. Qui no estima viu carregat de febleses que l’impedeixen ser feliç.