Diumenge 32 (B) de durant l'any
Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: «Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure».
HOMILIA
Perdre una parella que estimes sempre és una desgràcia molt gran. Quan la mort ens pren la persona amb qui hem compartir la vida, sentim que el nostre cor es queixa. Fa unes dècades, i actualment encara en no poques parts del món, aquesta pèrdua no era solament una pèrdua d’una relació viscuda amb amor i satisfacció; també abocava a la pobresa extrema.
En aquell temps entre noltros, i avui encara arreu a d’altres parts, i en aquell temps a Israel, quedar-se viuda implicava entrar a viure una pobresa, una precarietat absoluta. Sense els ingressos que aportava l’espòs, la família havia de viure, ha de viure, avui encara, de com pugui.
La Bíblia avui, a la primera lectura -1. Llibre dels reis 17,10-16- ens recorda les penúries de qui havia perdut el seu pare i el seu espòs i es quedava sense fills. I presenta un Déu que, en aquestes circumstàncies sobretot, acompanya donant esperança. Una viuda de Sarepta comparteix tot el que té a –un poc d’aigua i un poc de pa- amb el profeta Elies.
En el cor de la viuda li queden arrelades les paraules del profeta: No tenguis por! Si comparteixes el que tens -ho diu Déu- no és buidarà el pot de farina ni es buidarà l’oli de la teva gerra.
L’evangeli també avui ens demana que no vulguem acaparar, posseir i deixa al marge als altres. I posa per exemple a qui es creu mestre de la Llei, superior a la gent del poble, i que va passejant d’un lloc a un altre, acaparant els primers llocs per tot arreu i esperant que la gent el saludi i aplaudesqui, i accentua, amb una frase molt forta,: “I açò ho fa devorant els béns de les viudes” (dels pobres).
Per açò, si la primera lectura lloa la viuda de Sarepta que comparteix el poc que té amb Elies, l’evangeli es fixa en aquella persona pobra que, arribant a la sinagoga, hi deixa dues monedes de les més petites. Monedes que necessita fins i tot per a viure ella.
En el fons, les lectures d’avui, ens diuen que hem de ser generosos. Ens diuen que imitant la generositat de les dues vídues sapiguem compartir el que tenim.
El que tenim un dia o un altre caducarà, ho deixarem tot. El que no caducarà, ho creiem els qui tenim fe en la resurrecció, és l’amor i les conseqüències de l’amor: el compartir, la generositat, l’acompanyar...
Com i quan vivim la nostra fe en la resurrecció? La vivim quan no ens aferram al que és caduc i ens abocam a estimar-nos, a mirar-nos amb bons ulls, a dir les coses bones dels uns i dels altres, a ajudar a qui manco té: no sols doblers, que també. Però també acompanyar a qui no té massa família, massa amics, massa salut, massa humor, massa visió positiva de la vida, dels altres, del que ens toca a viure cada dia.