Divendres Sant
Text de l'Evangeli (Jn 18,1—19,42): En aquell temps, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l'altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s'hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Judes, doncs, s'endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes del temple que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l'hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta: «Qui busqueu?». Li respongueren: «Jesús de Natzaret». Els diu: «Sóc jo». També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. Així que Jesús digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. Jesús tornà a preguntar-los: «Qui busqueu?». Li digueren: «Jesús de Natzaret». Ell respongué: «Ja us he dit que sóc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se'n vagin». S'havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m'has donat, no n'he perdut ni un de sol». Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava i d'un cop tallà l'orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. Jesús digué a Pere: «Guarda't l'espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m'ha donat?».
Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, i el dugueren primer a casa d'Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d'aquell any. Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Val més que un sol home mori pel poble». Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati de la casa del gran sacerdot. Pere s'havia quedat fora, a la porta. Però l'altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. La criada que feia de portera digué llavors a Pere: «¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'aquest home?». Ell respongué: «No, no ho sóc pas». Com que feia fred, els criats i els guardes del temple havien preparat brases i s'estaven allà, escalfant-se. Pere també s'escalfava amb ells. Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. Jesús li contestà: «Jo he parlat al món obertament. Sempre ensenyava a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d'amagat. Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m'escoltaven quines coses els deia; ells saben el que he dit». Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient: «¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?». Jesús li respongué: «Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?». Llavors Annàs l'envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot. Mentrestant Simó Pere s'estava allà dret, escalfant-se. Li digueren: «¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'Ell?». Ell ho negà: «No, no ho sóc pas». Un dels criats del gran sacerdot, parent d'aquell a qui Pere havia tallat l'orella, li digué: «Però si jo t'he vist a l'hort amb Ell!». Pere tornà a negar-ho, i a l'instant el gall cantà.
Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué: «Quina acusació porteu contra aquest home?». Ells li contestaren: «Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat». Pilat els replicà: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d'acord amb la vostra Llei». Els jueus li respongueren: «A nosaltres no ens és permès d'executar ningú». Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir. Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: «¿Tu ets el rei dels jueus?». Jesús contestà: «¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?». Pilat replicà: «Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?». Jesús contestà: «La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí». Pilat li digué: «Per tant, tu ets rei?». Jesús contestà: «Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu». Li diu Pilat: «I què és la veritat?». Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué: «Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?». Ells van contestar cridant: «Aquest, no! Volem Barrabàs». Barrabàs era un bandoler.
Llavors Pilat féu assotar Jesús. Els soldats li van posar al cap una corona d'espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. Se li acostaven i li deien: «Salve, rei dels jueus!». I li pegaven bufetades. Pilat tornà a sortir i els digué: «Ara us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar». Llavors sortí Jesús portant la corona d'espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: «Aquí teniu l'home!». Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren: «Crucifica'l, crucifica'l!». Pilat els diu: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar». Els jueus li contestaren: «Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s'ha volgut fer Fill de Déu». Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús: «D'on ets, tu?». Però Jesús no li tornà contesta. Llavors Pilat li diu: «¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?». Jesús li respongué: «No tindries cap poder sobre mi si no l'haguessis rebut de dalt. Per això el qui m'ha entregat a tu és culpable d'un pecat més gran». Des d'aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar: «Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar». Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l'Empedrat, en hebreu Gàbata. Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. Pilat diu als jueus: «Aquí teniu el vostre rei». Ells cridaren: «Fora, fora, crucifica'l!». Pilat els diu: «¿Al vostre rei, haig de crucificar?». Els grans sacerdots respongueren: «No tenim cap altre rei fora del Cèsar». Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat.
Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se Ell mateix la creu, va sortir cap a l'indret anomenat “Lloc de la Calavera”, que en hebreu es diu Gòlgota. Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus». Molts dels jueus el van llegir, perquè l'indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Però els grans sacerdots digueren a Pilat: «No hi escriguis: ‘El rei dels jueus’. Posa-hi: ‘Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus’. Pilat contestà: «El que he escrit, ja està escrit». Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d'una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells: «No l'esquincem; sortegem-la a veure a qui toca». S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «S'han repartit entre ells els meus vestits; s'han jugat als daus la meva roba». Això és el que van fer els soldats. Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: «Dona, aquí tens el teu fill». Després digué al deixeble: «Aquí tens la teva mare». I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
Després d'això, Jesús, sabent que tot s'havia realitzat, perquè s'acabés de complir l'Escriptura, va dir: «Tinc set». Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d'un manat d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: «Tot s'ha complert». Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit.
Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, però un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua. El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. En efecte, tot això va succeir perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «No li han de trencar cap os». I en un altre lloc l'Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».
Després d'això, Josep d'Arimatea, que era deixeble de Jesús però d'amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l'autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús. També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. Llavors van prendre el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus. Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i dintre l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.
HOMILIA
Divendres Sant - 2021
Hem viscut, una vegada més, el drama de la passió de Jesús. Ell, no ha obert la boca i, una majoria del poble encegat pels interessos inconfessables dels qui adoren el poder, han demanat la seva crucifixió.
Avui, divendres sant, tenim present i patim la malícia dels qui adoren el poder, dels qui pacten amb el mal, dels qui neden constantment en el pecat. El pecador no raona ni escolta, el pecador crida i va a la seva. Els seus crits es senten en força a qualsevol parlament, a qualsevol grup o família, a qualsevol Institució o carrer. El pecat es fa present allà on hi ha persones que no els interessa la veritat. Els crits dels pecadors no tenen altre intenció que fer callar la veu, la presència que es descobreix en el silenci i en el cau interior de cadascú. Aquesta veu és la de l’amor, de la netedat de cor, del servei gratuït i voluntari, de la justícia, del perdó, de la benaurança.
Els crits dels pecadors pretenen amagar la seva por, la seva manca de raó i de veritat. Els grans pecadors sols saben usar la força de les armes o de la mentida per poder omplir de renou el seu buit i deixar així d’escoltar la veu de la consciència que els inquieta. Si no la senten a base d’engegar renou, es senten millor. Oïdes que no escolten, cor que no sent.
El pecat, els crits, es van repetint constantment entre els pecadors i a la cara de qui aquests acusen. Front Jesús, els seus acusadors cridaners i buits van repetint: “Heu vist? Heu sentit el que ha dit? Quina falta ens fan els testimonis?”
Qui pot creure que els qui criden, tenen ganes d’escoltar la veritat? Qui pot creure que els qui criden desitgen fer-se amb testimonis vertaders i creïbles? Els qui criden, i cridant acusen, tan sols desitgen com a testimonis els qui ells han comprat amb trenta o més monedes. Ells són incapaços d’escoltar la veu de la veritat. Els pecadors, els cridaners, sempre van a la seva. Sols defensen els seus interessos. Interessos de poder i d’egoisme.
Quina necessitat tenen de testimonis creïbles? No en tenen ni en volen tenir. L’únic que pretenen és embadocar a uns altres, fer més gran el seu grup de pecat i de pecadors. I, quan aconsegueixen ser molts, fins i tot majoria, duen a terme el que desitgen encegats per a no perdre el poder. Fins i tot celebren la seva mentida i les tortures dels innocents entorn d’una taula on s’hi ajunten altres enemics de la veritat com ells. Avui, proclamant la Passió de Jesús, ho hem vist amb Pilat, Herodes, Caifàs... Açò sí, quan el dia fosqueja i el silenci apareix, no poden dormir tranquils.
De dia, pas a pas, i veient que han encegat a molts, silencien la seva consciència i, amb la força de la majoria, feren el just, l’innocent. El maltracten i calumnien, fins i tot el crucifiquen. Qui viu el buit del seu interior i té la seva consciència adormida, usa de les armes contra el just, mentre va sentint uns gemecs, interiors i exteriors, que intenta fer callar del tot perquè no els deixa dormir tranquils.
Jesús va ser tret de la ciutat enmig d’una coral de veus i cares trastornades ballant al so de la música dels poderosos. Avui hem vist com gent fora de si, anaven cridant amb perversió: Crucificau el just, l’innocent i deixau lliure a Barrabàs! Deixau lliure al violent, a l’assassí, al mentider, al qui viu a costa de fer mal als altres.
La gent anava repetint i cridant a Pilat, Prefecte de Judea: Si alliberes el just, no ets amic del Cèsar. Tan sols si el condemnes et faràs amic d’ell i seguiràs gaudint del poder que no vols perdre. Si condemnes el just, tot el que desitges anirà sobre rodes. I així la gent deia i repetia a Pilat: No perdis el poder per culpa d’un innocent. Pensa que per tu sols és important una cosa: la teua seguretat, el teu poder, i el teu futur.
I Pilat es va rentar les mans, la memòria i la consciència: “Allà voltros", va dir. Jo no veig en ell cap culpa. I dit açò, Pilat va callar i va permetre que Barrabàs fos alliberat i, Jesús, el just, torturat i crucificat.
En la història de la humanitat, no poques vegades l’innocent és torturat i martiritzat, mentre que l’adulador i el qui es deixa comprar pel poder, viu fent callar constantment la veu del seu interior.
Per què el mal, el pecat, silencia la veu que s’hauria d’escoltar? Per què condemna el just? A respondre aquesta pregunta estem cridats tots els qui de ver volem viure aquest divendres i dissabte sant. Dies en que, el pecat, per uns moments, silenci la veritat i acusa falsament a qui és bo i innocent. Avui, i açò ens ha d’arribar al cor, molts viuen patint el silenci de la veritat, de l’amor, de la misericòrdia, del bé i de la justícia. Molts viuen el silenci del Regne de Déu. Avui sembla que a no pocs llocs del món, enfora i no tant enfora, es viu el silenci de Déu. I amb el silenci de Déu, es viu la pobresa, la fam i la manca de pau i de sentit que viuen molts. Divendres i dissabte sant vivim l’angoixa d’unes circumstàncies dures, dures perquè són viscudes sense Déu.
I Pilat es va rentar les mans, la memòria i la consciència: “Allà voltros", va dir. Jo no veig en ell cap culpa. I dit açò, Pilat va callar i va permetre que Barrabàs fos alliberat i, Jesús, el just, torturat i crucificat.
En la història de la humanitat, no poques vegades l’innocent és torturat i martiritzat, mentre que l’adulador i el qui es deixa comprar pel poder, viu fent callar constantment la veu del seu interior.
Per què el mal, el pecat, silencia la veu que s’hauria d’escoltar? Per què condemna el just? A respondre aquesta pregunta estem cridats tots els qui de ver volem viure aquest divendres i dissabte sant. Dies en que, el pecat, per uns moments, silenci la veritat i acusa falsament a qui és bo i innocent. Avui, i açò ens ha d’arribar al cor, molts viuen patint el silenci de la veritat, de l’amor, de la misericòrdia, del bé i de la justícia. Molts viuen el silenci del Regne de Déu. Avui sembla que a no pocs llocs del món, enfora i no tant enfora, es viu el silenci de Déu. I amb el silenci de Déu, es viu la pobresa, la fam i la manca de pau i de sentit que viuen molts. Divendres i dissabte sant vivim l’angoixa d’unes circumstàncies dures, dures perquè són viscudes sense Déu.