Homilia Diumenge 18 d'Abril 2021



Diumenge 3 (B) de Pasqua

Text de l'Evangeli (Lc 24,35-48): En aquell temps, els deixebles contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa. Mentre parlaven d'això, Jesús es presentà enmig d'ells i els va dir: «Pau a vosaltres». Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. Jesús els digué: «Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc. I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus. Però com que de tanta alegria no s'ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué: «¿Teniu aquí res per a menjar?». Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. El prengué i se'l va menjar davant d'ells.
Després els digué: «Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: ‘Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms’». Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. Els digué: «Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis».


HOMILIA


      Com hem vist a l’evangeli d’avui (Lc 24, 35-48), així d’humans, així com noltros, són els primers deixebles de Jesús. Ells també fan camí amb els seus dubtes i les seves pors, amb les seves necessitats de tocar, de trobar raons, de comprovar que Jesús, de ver, viu!, ha ressuscitat. No va ser fàcil per a ells assumir la seva mort en creu i la seva resurrecció. Observem algunes de les expressions que deixa escrites Lluc: “Veient-los sorpresos, Jesús els diu constantment: -La pau sigui amb voltros. Jesús els explicava constantment les Escriptures perquè obrissin els ulls i comprenguessin. I Jesús els deia que era necessari: “predicar” “catequitzar” arreu, una i altra vegada”.

      Quan ara que esteim en època de batejos, primeres comunions, confirmacions i celebracions de matrimoni, ens convé com a comunitat cristiana que som, acollir amb molta cordialitat i seny evangèlic infants, joves i adults, pares i mares, padrins i demès persones per formar-los tant com puguem. Però també ens convé, personalment i en família, que ens posem a llegir i a rellegir la Bíblia, el Nou Testament, pregar i trobar-nos; escoltar el testimoni de diversos cristians, formar-nos tant com puguem.

      Va ser preciós el diàleg que vaig mantenir s’altre dia amb dos fillets (1 de cinc anys i s’altre de vull) i amb els seus pares i padrins. Els dos seran batiats i un d’ells, el major, rebrà també la Primera Comunió. Després d’un llarg diàleg amb ells -una hora-, el fillet que ha de ser batiat i ha de combregar va dir: “Ara que ho entenc més, més ganes tenc de ser batiat i combregar”. Quan li vaig demanar al final de la nostra conversa: Què vol dir ser batiat? Em va respondre: “Mirar el món i els altres d’una manera molt especial”. I quan li vaig demanar: I què vol dir combregar? Em va respondre: “Sentir que Jesús viu a dins meu”.

      Avui, davant dubtes i sorpreses de tants pares, convé catequitzar, formar, rallar clar i amb cordialitat una i altra vegada. Si volem reflexionar noltros mateixos i ajudar als altres a reflexionar, hem de regalar temps, hem de conversar.

      I va ser interessant també una conversa que vaig mantenir amb dos jovenets, i els seus pares i padrins, que rebran també el baptisme, la confirmació i l’Eucaristia el mateix moment. La mare d’un d’ells va dir: “A casa tenim converses interessants. S’altre dia parlàvem junts quin sentit tenia per noltros la Trinitat”. I aquella observació ens va dur a una explicació i comprensió de la Trinitat molt més viva i creïble.

     Conversem, dialoguem, compartiguem la taula eucarística. Els d’Emaus van reconèixer Jesús compartint taula i pa. I avui, Jesús, amb ganes que els deixebles el reconeguessin, els demana: “No teniu res per a menjar?.

      Donem importància a l’Eucaristia. Seure junts entorn de la taula –de l’altar-, escoltar atentament la Paraula de Déu, combregar... ens ajuda a fer-nos més propers de Jesús i entendre, com anaven entenent els deixebles poc a poc, la importància de demanar perdó, la importància de reconèixer el patiment com a font de salut, la importància de la resurrecció com a pas definitiu a la nostra total comunió amb Déu.