Dijous Sant (Missa vespertina de la Cena del Senyor)
Text de l'Evangeli (Jn 13,1-15): Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem. Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida.
Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?». Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després». Pere li diu: «No em rentaràs els peus mai de la vida!». Jesús li contesta: «Si no et rento, no tindràs part amb mi». Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap». Jesús li diu: «Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots». Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: ‘No tots sou nets’».
Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué: «¿Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres».
HOMILIA
DIJOUS SANT – 2021
Avui, Dijous Sant, hem acabat el temps de Quaresma amb el res de nona de la Litúrgia de les Hores, i després de celebrar el Sant Sopar, la cena del Senyor, la celebració que vivim ara, els qui puguin i vulguin ens unirem a la pregària, a l’Hora Santa.
En aquests moments recordam el dia en què Jesús es va reunir amb els seus deixebles per celebrar la cena pasqual jueva que ell transformaria en la cena pasqual cristiana. I tenim present com es va posar punt final a una època de la història i se’n va obrir una altra amb la mort i resurrecció del Senyor.
L’Església antiga celebrava avui, Dijous Sant, tres accions litúrgiques:
1.La primera era la reconciliació dels pecadors que en aquell temps, per la seva vida no correcta, eren apartats de la comunitat perquè fessin el seu camí de penitència i de conversió. Noltros, com a comunitat, vam celebrar aquest sagrament de la reconciliació dilluns sant passat amb la finalitat de viure aquest tridu pasqual reconciliats entre noltros i en Déu. L’estola que avui penja de la creu, n’és un signe.
2.La segona acció litúrgica que es celebrava també avui, era la celebració de la Missa Crismal en la qual es beneeixen els Olis (del Crisma, dels Catecúmens i dels malalts) que usam diversament durant els baptismes, confirmacions, ordenacions sacerdotals i Unció dels malalts. Celebració que vam viure ahir a la Catedral on, a més, els capellans, renovam la nostra fidelitat al ministeri sacerdotal. Els Olis els hem posat avui a la taula de davant l’altar perquè tinguem present que ens convé renovar de cor i de nou la vivència dels sagraments.
3. I la tercera acció litúrgica que celebrava l’Església antiga en el dia d’avui, i que és la única de les tres que avui celebram, és la Cena del Senyor. Ella inicia el que coneixem com a Tridu Pasqual: La mort i la Resurrecció de Jesús (Divendres sant, Dissabte Sant, Vetlla i Dia de Pasqua).
Durant la Cena del Senyor, avui Dijous Sant, ara mateix i entre noltros, recordam tres moments de gran importància per a la vida de l’Església: a) La Institució de l’Eucaristia b) La proclamació del manament de l’amor fratern c) I la Institució del ministeri sacerdotal. Tres nuclis bàsics, fonamentals, de l’Església d’ahir, d’avui i de sempre.
a)Donem importància, cada vegada més, a la Celebració de l’Eucaristia. Accentuem el que ens diu sant Pau avui per mitjà de la carta als corintis: “Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us transmet, ve del Senyor”. La celebració de l’Eucaristia ni és una celebració litúrgica més ni una celebració que no té massa importància (si la vivim bé i si no, també). St. Pau continua dient: “Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat va prendre el pa i el calze, i dient l’acció de gràcies, va dir als seus apòstols: Açò és el meu cos, açò és la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el memorial de la meva mort i resurrecció”. Facem el propòsit, avui Dijous Sant del 2021, de participar activament i amb ganes de l’Eucaristia dominical i, els qui puguin, d’alguna eucaristia diària. L’Eucaristia és la vivència de la mort i de la resurrecció de Jesús. Fixeu-vos amb el pa, el rem i el calze que avui hem posat damunt l’altar.
b) Avui també tenim present la proclamació del manament de l’amor fratern. Manament que es fonament per a viure Déu mateix. L’evangeli de Joan ens ha dit: “Durant la Vigília de la festa de Pasqua, sabent Jesús que havia arribat la seva hora, ell que sempre havia estimat els seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava”. I què va fer? Va rentar els peus als apòstols, servei aquest que feien únicament els esclaus. L’amor conduïa Jesús a fer-se esclau, servidor dels altres fins a les últimes conseqüències: la mort, l’entrega de la seva vida. Facem el propòsit, avui Dijous Sant del 2021, a viure cada vegada més: “estimant”, “essent útils als demés”. Útils a la família, útils a la societat, útils a l’Església en general i a la parròquia en concret. Fixem-nos amb la ribella i el gerro del lavatori de peus. Que en siguin signe que hem de ser útils, essent servidors.
c) I avui, finalment, tenim present també la Institució del Ministeri sacerdotal. Deixau, per açò, que acabi aquesta homilia convidant-vos a unir-nos a la pregària “Per les vocacions al ministeri sacerdotal” que us han repartit quan heu entrat i que qui vulgui se la podrà endur a ca seva si fa el propòsit de fer-la diàriament i com a signe del nostre compromís a favor de la Pastoral vocacional. Diguem junts: Senyor Jesús, pastor i guardià de les nostres ànimes...