Diumenge de Pasqua
Text de l'Evangeli (Jn 20,1-9): El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: «S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat».
Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.
HOMILIA
Vetlla i Diumenge de Pasqua
Tot el que els apòstols i els deixebles havien viscut amb Jesús, s’havia acabat? Havia acabat per ells una època, un somni preciós? Havia arribat pot ser l’hora de passar pàgina i seguir avant oblidant les ensenyances del seu mestre i tornar anar a la seva feina, costums i rutina?
Avui, dia de Pasqua, celebram com just uns dies després de tots aquests fets que havien estat motiu de satisfacció per uns i contrarietat dolorosa per uns altres, els deixebles tornaven estar enmig des carrer anunciant amb veu alta i sense por: Aquell que voltros heu crucificat, ha ressuscitat!
Els apòstols i d’altres amics i amigues de Jesús, sentint-se segurs anaven escampant arreu que la mort havia deixat per sempre de tenir la seva darrere paraula, i que havent ressuscitat Jesús, Déu estava en ell, i Jesús estava amb ells, els acompanyava.
Plens d’alegria, de coratge i de força anunciaven la resurrecció del seu mestre, del seu únic referent. Anunciaven la seva fidelitat a Jesús per sempre a pesar de les dificultats ja presents i futures.
Avui vivim de nou el fet històric de la resurrecció i hi trobam goig en anunciar-la però també certa dificultat en descriure-la, perquè, tot i que va passar històricament, transcendeix la història. La presència de Jesús ressuscitat, tot i que la van experimentar els deixebles, va ser difícil per ells entendre-la i explicar-la. Després de Pasqua, apòstols, deixebles i d’altres, veuen i no veuen a Jesús. Jesús hi és entre ells, però desapareix. Uns i altres s’ho conten convençuts però el mateix temps estan sorpresos. Tot desitjant que Jesús quedi al seu costat com antes, ara es veuen incapaços de retenir-lo, de posseir-lo. A partir d’ara, la fracció del pa, l’Eucaristia, es converteix per a ells en punt de referència “únic” de Jesús.
I cada dia amb més força, convençuts però sorpresos, es senten enviats per Jesús a escampar el seu missatge. I van perdent la por viscuda i recuperant una valentia que ni ells mateixos saben com. I poc a poc, ara un, ara un altre, donaran la vida per Ell, moriran màrtirs, alliberant persones, acurçant distàncies entre enemics, anunciant que Déu és Pare de tots i que som cridats a viure amb Ell eternament.
Tant és així, que vint-i-un segles després, seguim vivint aquest succés únic de la història tal com el van viure els apòstols en el seu temps: entre conviccions i sorpreses, entre dubtes i certeses, entre desil·lusions i esperances, però sempre essent cercadors del sentit i de la realitat de la passió i resurrecció de Jesús.
Els cristians, avui i sempre des de l’inici, som cercadors d’una veritat que vivim ja, enduits per la confiança posada en una realitat que tant ens transcendeix. Som humans i tot el que pertany a Déu mos transcendeix. Som els nous apòstols d’avui que hem sentit i que hem acollit, gràcies a l’Església, que Jesús ha ressuscitat, i que anam descobrint i vivint cada dia més aquesta realitat històrica i de fe. Els cristians d’avui i de sempre, cercam més i més a Déu que ja el vivim, però sempre tenim ganes de viure’l més i més.
Avui, dia de Pasqua, pens que el gran canvi que fan fer apòstols i deixebles no va ser pel que van veure, sinó perquè, havent vist, van creure de nou, van tornar a confiar, i van tornar a cercar Déu amb més ganes que mai per a no separar-se ja mai més d’ell.
Pere i Joan es convertiran en eterns cercadors d’una veritat que van acollir quan Maria els diu: “He vist el Senyor!”. Molts d’altres, es van convertir també en eterns cercadors, quan van escoltar el missatge dels dos deixebles d’Emaús: “Hem vist el Senyor!”. I Tomàs es va sentir empès a tocar-lo cara a cara quan els altres apòstols li diuen: “Tomàs hem vist el Senyor!”.
Aquest és l’itinerari que tots, uns i altres, estem cridats a recórrer quan hem sentit dels nostres pares i catequistes, crèduls amb el missatge de l’Església durant vint anys: Sorpresos i convençuts, creiem en Jesús, creiem en Déu, creiem en l’Església!. Quan hem sentit de sants i santes, seglars, bisbes i papes: “Creiem en Jesús, creiem en Déu. Sorpresos l’hem vist! L’hem sentit, l’hem experimentat”.
Avui dia de Pasqua, tots som convidats a cercar més la veritat que es troba en l’evangeli, en el missatge i en la vida de Jesús i de l’Església, i som cridats, també, a transmetre-la als fills i al néts, als amics i amigues, arreu. Sí, avui Dia de Pasqua, som cridats a transmetre: Creiem en Jesús, creiem en Déu. L’hem vist! Som Església!