Diumenge XXXIII (C) 17 Novembre 2019
Text de l'Evangeli (Lc 21,5-19): En aquell temps, alguns parlaven del temple i de com
Llavors li preguntaren: «Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?». Ell digué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: ‘Sóc jo’, i també: ‘El temps arriba’. No aneu darrere d'ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.
Després els va dir: «Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel. Però abans de tot això us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però no es perdrà ni un de sol dels vostres cabells. Amb la vostra perseverança salvareu la vida!».
HOMILIA
Jesús, avui i sempre, ens invita a no tenir por, a perseverar en la vida cristiana, a tenir confiança amb Déu que sempre és present enmig de les nostres dificultats i sofriments: “Som jo, el Senyor, no es perdrà ni un de sol dels vostres cabells”
Quan el temps és difícil resulta que es converteix en un temps favorable per a donar testimoni i per a perseverar contra tot tipus de conflictes.
Avui, quan vivim dificultats per a viure la nostra fe –com sol passar en totes les èpoques-, és temps de manifestar de nou i amb coratge la nostra condició cristiana. Cada vegada que em trob amb aquest evangeli d’avui, record la pregària de st. Francesc:
Senyor, feu de mi un instrument de pau:
- On hi hagi odi, hi posi amor. Avui veiem a no poques parts del món persecució als cristians directe o indirectament. Directament: Síria, Brasil, Veneçola, Xina, ... Indirectament, arreu, arreu. No perdem mai la nostra disposició a estimar tothom.
- On hi hagi ofensa, hi posi perdó. Avui veiem com molts dels nostres valors, són arraconats. Ho veiem, per exemple, en plans que s’elaboren a favor de l’Eutanàsia, avortament, llibertat d’ensenyança, .... No siguem mai venjatius.
- On hi hagi discòrdia, hi posi unió. Va ser preciosa la pregària ecumènica viscuda dissabte, dia 9, entre evangelistes, anglicans i catòlics. Liderem la unió.
- On hi hagi dubte, hi posi fe. No ens cansem mai de fer diàleg, de reflexionar i transmetre la nostra fe. Sapiguem donar raó de la nostra fe.
- On hi hagi error, hi posi veritat. Visquem atents al que diem i feim. Siguem partidaris de rectificar quan reconeixem que ens hem equivocat.
- On hi hagi desesperació, hi posi esperança. La nostra confiança en Déu no ens ha de fer caure mai en el pessimisme. Siguem positius.
- On hi hagi tenebra, hi posi llum. No pactem mai ni en la mentida ni en les dobles intencions. Siguem persones de parla clara i cordial.
- On hi hagi tristesa, hi posi alegria. Vivim convençuts del que deia st. Francesc de Sales: “Un sant trist és un trist sant”. A pesar de tot, i vivint confiats, que la nostra marca com a cristians sigui l’alegria.
La lectura primera d’avui, la del profeta Malaquies, ens ha dit: “L’orgull, la injustícia, el mal, acabarà igual que el rostoll: cremat, anihilat, suprimit”. Més aquells que hagin actuat corectament, segons Déu mana: “Seran com el sol de la felicitat, com rajos saludables”.
Sapiguem escollir bé!