Diumenge XXXI (C) 03 de Novembre 2019
Text de l'Evangeli (Lc 19,1-10): En aquell temps, Jesús va entrar a Jericó i travessava la
Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien: «Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!». Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: «Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més». Jesús li digué: «Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut».
HOMILIA
Ho recorda l’evangelista Lluc després de la trobada entre Zaqueu i Jesús. Trobada que només ell descriu en el seu evangeli. Una trobada deliciosa, plena de misericòrdia de part de Jesús i plena d’interès real de part de Zaqueu. Alguna inquietud, algun malestar interior devia tenir Zaqueu per cercar Jesús d’aquesta manera essent ell un home públic, conegut. Petit com era, es va enfilar a les rames d’un arbre per poder-lo veure i conèixer.
Qui era Zaqueu? Era un publicà, es dedicava a recaptar impostos als seus paisans jueus per entregar-los als romans. Aquesta feina era considerada pels jueus “traïdora” per col·laborar amb el poder romà opressor i, a més, qui les exercien, com en aquest cas Llàtzer, eren tractats com a lladres perquè es quedaven part del que recaptaven.
Zaqueu ho reconeix quan es troba cara a cara amb Jesús i entorn d’una taula de menjador. I el cor de Zaqueu es canvia. És digne de ser meditada la frase de Jesús en veure el canvi que està disposat fer Zaqueu: Avui s’ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és fill d’Abraham. Com canvien les nostres relacions si als altres els veiem com a fills de Déu!
Les trobades de Jesús amb Zaqueu, la samaritana, Pere, ... sempre són ocasió de penediment. Déu és misericordiós, dóna sempre una nova oportunitat.
Ens ho recorda la lectura primera de la Saviesa: Perquè ho podeu tot us apiadau de tothom, i dissimulau els pecats dels homes perquè puguin penedir-se. Ens ho recorda la segona lectura de sant Pau als cristians de Tessalònica: Preg per vosaltres, demanant que el nostre Déu us faci dignes de la vocació cristiana. Preg perquè no perdeu el seny i no us alarmeu. Som misericordiós. Preg perquè siguau fidels a la vostra fe.
La misericòrdia de Déu és també present en l’Eucaristia. L’acte penitencial es clou demanant la misericòrdia i el perdó divins: Que Déu omnipotent s’apiadi de tots noltros, ens perdoni els pecats i ens dugui a la vida eterna. L’oració col·lecta d’avui anomena també a Déu: Déu misericordiós.
La litúrgia d’avui ens regala l’oportunitat d’examinar com són les nostres relacions amb els altres, si hi regna la misericòrdia. Si, a exemple de Déu, som tolerants, si perdonam i donam noves oportunitats. Si els nostres ulls miren a qui ens rodeja amb ulls de misericòrdia i no de jutges que tenen present les culpes comeses.
Aquest és el tracte que cada un rep de Déu i, per tant, hi hem de correspondre actuant de la mateixa manera amb els altres. Tal com demanam en el Parenostre: Perdonau les nostres culpes així com nosaltres perdonam els nostres deutors.
Trobant-se Jesús amb Zaqueu li diu: Avui m’he de quedar a casa teva. Aquesta mateixa petició ens la fa cada vegada que combregam: Jesús es converteix en el nostre hoste!. Davant aquesta invitació seva responem: Senyor, jo no som digne que entreu a casa meva, ... Tenir Jesús com a hoste ha de portar-nos a netejar el nostre cor de tot el que no correspon a la vida cristiana, tal com va fer Zaqueu.