Diumenge XXXII (C) 10 novembre 2019
Text de l'Evangeli (Lc 20,27-38): En aquell temps, alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: «Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. També el segon i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. Finalment va morir també la dona. Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?».
Jesús els respongué: «Els qui viuen en aquest món es casen, però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu. I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a Ell tots viuen».
HOMILIA
Ja ens convé tenir present aquesta realitat que viurem un dia quan avui, com en altre temps, hi ha persones que no creuen en la resurrecció i ens plantegen dubtes.
El poble jueu, a l’inici del seu camí creient, no vivien l’esperança de la resurrecció. Ells creien que Déu premiava i castigava els justos i els pecadors respectivament en aquesta vida. Però la mort de jueus bons i complidors de la Llei sense recompensa els encaminà a creure en una vida després de la mort on cadascú rebés el premi o càstig merescut per les seves obres.
Un grup de jueus, però, anomenats saduceus, seguia sense assumir aquesta creença. Avui, a l’evangeli de Lluc, únic passatge d’ell on hi apareixen, qüestionen Jesús exposant-li la història d’una dona que es va casar amb set germanes a causa de la defunció de tots ells, un rere l’altre. Jesús els respon clarament que els morts han de ressuscitar i que així ho creu el poble jueu fins i tot des de Moisès. I els diu: “Déu no és Déu de morts sinó de vius perquè per a ell tots viuen”.
L’ensenyança constant de Jesús és que Déu és creador, protector i salvador. Tots hem vingut a la vida, i no morirem, perquè Déu crea i no destrueix, perquè Déu protegeix i no abandona, perquè Déu salva de la mort i no ens deixa engolir per ella.
Avui som convidats a creure en la resurrecció no perquè tinguem raons de pensament com tampoc les tenim per justificar la nostra vida actual, ni el com és la nostra vida actual. Som convidats a creure en la resurrecció senzillament perquè creiem en Déu, perquè creiem en Jesús, i perquè la vida i no la mort és l’aspiració real de tots aquells que vivim.
Tots els creients en Jesús som cridats avui a ser com la mare d’aquella família macabea de set fills que ens descriu la primera lectura (2Ma 7, 1-2.9-14) que anima als seus set fills a que es mantenguin fidels a la fe en la resurrecció quan són forçats pel rei selèucida –que representa la cultura greca dels segles II i I aC- que els vol imposar la seva cultura i religió. Per la mare, i pels seus set fills, la fe en la resurrecció és superior a la conservació de la vida en aquest món.
Açò és el que creiem, segurs a més de la resurrecció de Jesús, els qui hem celebrat a l’inici d’aquest mes la festa de tots els sants –no pocs d’ells també màrtirs- i dels Fidels Difunts.
L’existència d’una vida després de la mort no desmereix la importància de la vida que acollim actualment, tot al contrari. La vida d’ara té importància total precisament perquè és cridada a ser eterna, perquè és cridada a viure en Déu per sempre. Per açò sa nostra vida actual ha de tenir cada vegada més la marca de Déu. Aquesta és la intenció que hem de dur sempre gravada al cor.
La fe en la resurrecció no mos crida a passar hores i hores tot conversant entre noltros com serà la nostra vida futura. A vegades feim comentaris de tot tipus: Hi cabrem al Cel tanta gent? Què sentirem? Ens coneixerem?
La fe en la resurrecció ens crida a confiar totalment en Déu. El com serà depèn de Déu. Ja ho sabrem quan ens toqui experimentar-ho a l’igual que no imaginàvem per res com seria la nostra vida actual quan sols érem concebuts pels nostres pares.
Si l’amor dels pares ens regalava la joia de la confiança amb ells, l’amor de Déu ens regala la joia de la confiança total amb Ell.
Què ens interessa sobretot atendre als qui creiem en la resurrecció? Ens interessa aconseguir que la vida d’avui tengui cada dia més el tast de Déu. Siguem cada dia més, més semblants a Ell. Més sants.