DIVENDRES 01/11/19 "TOTS ELS SANTS"
Text de l'Evangeli (Mt 5,1-12a): En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la
Text de l'Evangeli (Mt 5,1-12a): En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la
muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient: «Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel! Feliços els qui ploren: Déu els consolarà! Feliços els humils: ells posseiran la terra! Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! Feliços els compassius: Déu se'n compadirà! Feliços els nets de cor: ells veuran Déu! Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel! Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».
HOMILIA
HOMILIA
La festa de Tots els Sants deriva d’una festa cèltica anomenada Samhain, fa més de 2000 anys, que es celebrava per venerar els morts. Els celtes així donaven la benvinguda a la fosca, a l’hivern.
La festa cristiana prové des del segle VII amb el Papa Bonifaci IV. Aquest Papa opta perquè cada dia 1 de novembre es celebri una diada en honor de tots els màrtirs cristians, una missa pels difunts i es visiti els cementeris.
Pas a pas aquesta Festa es va estendre a Tots els Sants i va ser el Papa Gregori IV (ja en el segle IX) que fixa la data per a celebrar-la dia 1 de novembre. Avui, aquest dia, els cristians honoram els sants que no tenen festa pròpia i els agraïm el model de vida que ens han ofert.
Avui personalment tenc molt present els meus pares i persones concretes que han estat per a mi autèntics referents de vida. Del meu pare vaig aprendre el compromís social, ell va ser Tinent Batlle de Ciutadella i President durant anys dels Antics Alumnes salesians. De la meva mare vaig aprendre a posar pau i amabilitat en les relacions. Quantes persones hi ha hagu al llarg de la nostra vida que ens han deixat marca. Us convid que avui en tinguem tots present a alguns i els donem gràcies.
Dimecres em feien una entrevista per Ib3 ràdio i em demanaven quina diferència hi havia entre un difunt i un sant. La diferència és clar, els vaig dir. Un difunt és aquell que ja ha viscut en aquesta vida el seu punt final. Cada dia hi ha moltes persones que moren. Però no tots els que moren, i coneixem, deixen una marca modèlica en la nostra vida. Els sants són els qui ens han marcat el camí a seguir. La lectura de l’evangeli avui ens assenyalen algunes de les seves virtuts:
-Pobresa en l’esperit. Persones que ens influeixen estant sempre a l’ombra. Persones sense gens d’orgull que el que els interessa és que els altres es sentin valorats.
-Compassió. Els qui es fan seva l’enfermetat, els problemes dels altres. I saben visitar, escoltar, eixugar llàgrimes, animar.
-Fam i set de ser justos. Justos quan parlen d’altres. No tot en els altres és de poc valor, deficitari. Els justos remarquen la part positiva que hi ha en tot.
-Pacífics. Persones que posen pau allà on hi ha tensions no positives, conflictes per manca de pau al cor.
-Nets de cor. Persones sense doble intenció. Persones netes, clares, sinceres,...
Avui, alguns passen de les nostres tradicions i costums i s’apunten a celebrar Halloween, celebració anglosajona que aquí ens arriba buida del seu contingut cultural: venerar els morts. Quina pena és seguir modes que ens imposa el consum i deixar d’honorar i viure els nostres costums: honorar persones difuntes que ens han ajudat a orientar correctament la nostra vida.
També a ib3 ràdio, em van demanar per què duem flors al cementeri? Els vaig dir que era costum d’alguns, no de tots. I que era un costum ple de sensibilitat a favor de qui, en vida, havíem estimat i valorat. Però no sols els duim flors, els vaig dir, resam per ells, en família, i alguns recorden frases seves i actituds seves.
Una societat que venera els seus sants és una societat que reclama referents. Que creu que és bo tenir referents en la nostra vida. Una societat que no té referents, que no té sants es va convertint en una societat mediocre.
Els sants són, com diu l’Apocalipsi, primera lectura: Aquells que no fan cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres. Són persones d’una gran finesa humana i ecològica.
Els sants són, com ens diu la segona lectura d’avui (1Jn 3,1-3): Persones que se senten fills, filles de Déu i pretenen, pas a pas, ser més semblants a Déu.