Diumenge XVII (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 11,1-13): Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué
I els digué encara: «Si algú de vosaltres té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: ‘Amic, deixa'm tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m'ha presentat a casa i no tinc res per a donar-li’, segur que no li respondrà de dins estant: ‘No m'amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te'ls’. Us asseguro que, si no s'aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l'amic, la impertinència d'aquest l'obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita. I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin pare d'entre vosaltres, si el seu fill li demana un peix, en comptes del peix li donarà una serp? I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen».
HOMILIA
1.El Déu d’Abraham escolta el clam del poble (“Quin clam tan fort sent a Sodoma i a Gomorra!”). M’agraden aquells que senten, que escolten, que són sensibles al clam, al crit, a les necessitats que viuen els pobles (Déu, governants, pares, educadors, ...).
2. El Déu d’Abraham baixa, es fa proper, a la realitat del poble i li importa conèixer el bé i el mal que viu. Valor, consider a tots els qui es fan propers a les necessitats que vivim uns i altres (Déu, governants, pares, educadors, ...).
3. El Déu d’Abraham avaluant la realitat del poble -què fa, com viu, com s’organitza, ... ?- pesa sobretot la bondat que hi descobreix en ell. Encara que aquesta bondat sigui percentualment molt petita, sigui només d’un 10 o d’un cinc per cent. Em toquen al cor tots aquells que sobretot accentuen la part positiva del que veuen, de tots aquells amb qui conviuen, ... (Déu, governants, pares, educadors, ...).
4. El Déu d’Abraham perdona els falls que veu. Més que criticar “acompanya”, envia sempre algú que ens ajudi a millorar, a rectificar, ... Em convencen aquelles persones que no treuen constantment a llum la part negativa i que en silenci i paciència fan feina per a canviar en positiu el que no ho és, ... (Déu, governants, pares, educadors, ...).
- La mateixa experiència de Déu que assenyala Abraham l’apunta també sant Pau: “Vosaltres que éreu morts per les vostres culpes, Déu us dóna la vida després de perdonar-vos generosament clavant les culpes a la creu”. També el Déu de st. Pau en la creu, en l’entrega i proximitat, en l’assumpció del mal, redimeix el mal i sembra arreu el bé.
- I la mateixa experiència de Déu revela Jesucrist avui a l’evangeli de Lluc quan un dels deixebles li demana veient-lo resar: “Senyor, ensenyau-nos una pregària”. I Jesús ens ensenya que pregant hem de reconèixer que “Déu és Pare i perdona”.
Sols resa de cor, sols es comunica de ver amb Déu qui el descobreix i el viu com un Pare que escolta, que es fa proper, que valora el més positiu i perdona.
Resem i ensenyem a resar correctament. La família és el millor lloc per aprendre a resar així com és el millor lloc per aprendre a créixer, a estimar, a rallar, ...
Les primeres experiències ens marquen d’una manera especial. La referència d’uns bons pares, d’uns pares bons, ... L’experiència d’una família que creu de ver i resa ens impacta per sempre. Per açò ens hem d’animar a ser bones referències familiars i a resar en família.
El Pare Nostre es presenta avui a l’evangeli de Lluc d’una forma més curta que la de Mateu, que és la que resam. Què vol dir açò? Vol dir que en la pregària molt més important és transmetre convenciments interiors que formes apreses externament i de memòria.
A profit per dir que aquest curs proper, 2019-2020, intentarem oferir una catequesi per a fillets i filletes a partir dels cinc anys. Ja ho anirem explicant pas a pas. Avui només faig l’anunci. Una experiència de catequesi quinzenal oberta als pares. Una experiència que pretén sobretot adquirir gust per la pregària. Pregària fruit de l’observació del que veiem, d’escoltar el que escoltam, de perdonar-nos i acompanyar-nos.