Dia litúrgic: Diumenge XVI (C) de durant l'any 21/07/19
Text de l'Evangeli (Lc 10,38-42): En aquell temps, Jesús va entrar en un poble, i l'acollí
HOMILIA
A sa primer lectura (Gen. 18) veiem com Abraham i Sara acollen tres personatges que es presenten davant Abraham. Són curiosos els detalls. Abraham seia a l’entrada de la tenda quan la calor del dia era més forta. I aquells tres personatges feien camí i s’aturen quan la calor del dia era més forta.
El que m’interessa remarcar per la meva consideració personal que us expòs, és que: “Abraham deixa d’estar centrat en la seva calor, s’aixeca i tracta els tres personatges com si fossin el Senyor el seu Déu: “Els prega que no passin de llarg i que acceptin aigua per rentar-se els peus i que acceptin reposar a l’ombra de l’alzina”.
I davant la necessitat de ser molt ben acollits, què fa Abraham? Abraham implicar a la seva dona, na Sara, perquè els faci uns panets. I ell, oferint a na Sara el mateix rol que veiem fer a Marta a l’evangeli, compleix amb el rol de Maria a l’evangeli. El llibre de l’Èxode ens assenyala amb finesa: “I Abraham es quedà dret al costat d’ells a l’ombra de l’alzina”.
Ben acompanyar, ben atendre, ben acollir, ... són expressions que han de calar profundament al nostre interior com van calar molt íntimament, també, a l’interior de sant Pau. Avui a la segona lectura tornam a tastar l’opció fonamental que va fer sant Pau a favor dels altres. Aquest fragment diu explícitament: “Estic content de patir per voltros. De patir, com va patir Jesús, a favor de l’Església. Som servidor de l’Església. He estat escollit per anunciar-li i formar-la segons el misteri secret que revela Jesucrist”.
Som creats a imatge i semblança de Déu. I Déu és acollidor. Ens vol acollir, acompanyar d’una forma tant autèntica que s’ha fet humà en Jesucrist i ha deixat a la història humana la petja de la seva acollida gravada en el cor de la nostra història.
Qui viu segons una de les actituds més bàsiques de Déu, de Jesucrist, de l’evangeli? Qui acull als altres amb el cor obert, sincerament. Accentuem circumstàncies, experiències personals, vivències d’uns i d’altres normals de cada dia?
- Acollir a s’altre de la parella. Estimar-lo. Fer-li costat. Acompanyar-lo tal com és. Experiència gens fàcil, a vegades, però del tot cristiana perquè és del tot humana.
- Acollir, estimar, fer costat a cadascun dels fills i filles. Acollir-los tal com neixen i tal com són. Acollir-los i acompanyar-los respectant la seva genètica, el seu caràcter, la seva personalitat. Acollida tampoc fàcil segons quan.
- Bé, seguim cadascú en la llista que més ens convengui (Parròquies, veïns, amics, gent del poble, emigrants, persones en dificultat de tot tipus, ...).
Acollir, acollir, acompanyar, ... Mos ho hem de dir i mos ho hem de repetir cada dia. Cada dia n’hem de fer pregària. I és que la lliçó ja la sabem. El que mos manca a tots, en una hora determinada i amb algú determinat, és practicar-ho.
Es salm 129 diu: “Si tinguéssiu en compte, Senyor, les nostres culpes, les nostres imperfeccions, ... qui es podria sostenir. Però ets tu qui dónes el perdó, ...”.
Perdonem i acollim. Perdonem i acompanyem. No tinguem en compte històries passades. Estem cridats a acompanyar i a fer-nos créixer els uns als altres.