Dia litúrgic: Diumenge XV (C) de durant l'any 14/07/19
Text de l'Evangeli (Lc 10,25-37): En aquell temps, un mestre de la Llei es va aixecar i,
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I qui són els altres que haig d'estimar?». Jesús va contestar dient: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li: ‘Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més’.
»Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?». Ell respongué: «El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: «Vés, i tu fes igual».
HOMILIA
Tot i així, siguem positius, i diguem que no poca gent fa un bé immens i eviten una gran quantitat de mal. Tan sols pensant en el nostre entorn més immediat podem dir: Persones que atenen a unes altres que dormen es carrer perquè no tenen casa; Càritas i Sa Creu Rotja que atenen una gran quantitat de persones cada setmana i intenten solucionar problemes de vivenda, menjar, papers administratius, situacions personals, ... Persones que cuiden altres persones grans a Geriàtrics, Centres de Dia, Centres de Salut Mental ... Persones víctimes per violència (Es Diari Menorca avui en dia presenta quasi bé com una cosa normal aquests casos). Infants en risc de ser avortats. Familiars que cuiden extremadament bé a algun dels seus familiars que pateixen dificultats de tot tipus ... Pensem cadascú en noms de persones que fan un bé i noltros ho sabem. Ho sabem perquè pot ser ens beneficiam del seu servei a ca nostra, a la parròquia, al carrer, ...
No s’arriba a tot, és cert. Però de tant en quant, a més de remarcar les deficiències, convé que remarquem la bona voluntat, les avantatges, els encerts, les bones predisposicions de molts a ajudar. Divendres, sa nostra parròquia, durant la trobada anual al sopar parroquial, vam recollir ............ euros per entregar a Oscar González que és un missioner menorquí laic que ja fa 17 anys que presta aquest servei entre els pobres, fins ara ho feia a............................ i a partir d’ara ho fa a unes 25 famílies.
Avui em deman: Quins sentiments deurien experimentar el sacerdot i el levita jueus que van passar de llarg en aquesta paràbola de Jesús? Inconsciència? Indiferència? Risc? Por? Mandra?... No ho sabem. Però el que és cert és que cap d’aquests sentiments ni ens ajuden a ser feliços ni ajuden als altres a que ho siguin.
Ens resulta més fàcil imaginar els sentiments del Bon Samarità, segurament perquè els hem experimentar més d’una vegada. Segur que si féssim ara un diàleg entre tots diríem: compassió intensa que fa canviar plans; tendresa que ens fa callar i motiva la cordialitat; voluntat de seguir al costat de qui pateix per a no tenir mala consciència; pau interior; alegria front recuperacions, somriures d’agraïment, ...
En el món i en l’Església hi ha certament molt bons samaritans. I el que avui ens ha de calar a dins del cor de tots els qui participam d’aquesta Eucaristia és que “tots” estem cridats a ser bons samaritans començant per les necessitats que vivim i descobrim en el nostre més immediat entorn.
Reconeguem que tots som limitats en algun aspecte i tots tenim necessitat de bons samaritans. Però també reconeguem que, a partir de les nostres avantatges, també noltros hem de ser bons samaritans per algú altre.