Diumenge VIII (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 6,39-45): En aquell temps, Jesús els digué encara una
»No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es veremen raïms de les bardisses. L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca».
HOMILIA
Avui se’ns diu que no hem d’anar per la vida donant lliçons. L’evangeli avui, per açò, ens convida a fer-nos preguntes. Preguntes que ens hem de fer avui. La pregunta primera i fonamental és: Un cec és capaç de guiar un altre cec?
La resposta a aquesta pregunta és evident: No, un cec no és capaç de guiar a un altre cec. Segur que Jesús no té present l’aspecte fisiològic de la ceguesa, té present sobre tot l’aspecte humà, espiritual. Té present, possiblement els fariseus.
Qui eren els fariseus? Els Fariseus eren gent de la comunitat judeo-hebrea que va durar fins al segon segle de la present era i es considera successora dels asideus (devots). Els fariseus s'han fet notables per referències al Nou Testament, als conflictes entre ells i Joan Baptista, i amb Jesús. També hi ha diverses referències al Nou Testament a Pau de Tars, sent ell un fariseu. La relació entre el cristianisme primitiu i els fariseus no sempre va ser hostil, per exemple, Gamaliel se cita com un líder dels fariseus i que simpatitzava amb els cristians. Normalment definim els fariseus per aquelles persones que no creu en els valors que defensen. Són persones hipòcrites. Jesús. Tenim present el fariseisme, deia: feu el que us diguin, però no feu el que fan.
Amb aquesta pregunta Jesús vol advertir als seus deixebles del perill que comportaria seguir els seu comportament.
Tots necessitam ser guiats al coneixement i als criteris de Jesús. I avui, ja ens convé tenir present el que malauradament tenim deixada de banda: la direcció, o bé, l’acompanyament espiritual. I la pregunta directa que ens hem de fer a partir de la que ens fa avui Jesús és: Creis que avançareu fàcilment en el camí de la fe, del coneixement de Jesús, de la seva experiència, del no mal parlar dels altres sense veure la biga que hi ha en el vostre ull, sense la figura del director o del acompanyament espiritual?
Vivim en un món i en una societat que cerca constantment referents en actors, actrius, esportistes, cantants, influencers, coachs, ... i fins i tot alguns dels més agnòstics necessiten “mèdiums” per refer-se quan s’ha mort una persona que els era propera. En canvi, molts de noltros deixam de banda la possibilitat que un mestre de la pregària, de la reflexió, de la fe, ens acompanyi a trobar-nos amb Jesucrist.
Avui, entre noltros, hi ha molts cecs guiats per altres cecs. En tost d’aturar-nos a escoltar a qui de ver ens pugui orientar, sense ser fariseu, anam rere a qui, essent ell també un cec, ens pretén guiar. Som cecs que ens deixam guiar per uns altres cecs. I és que... ¿Per qui ens deixam guiar per a veure avui cap on va la nostra societat? Per quì ens deixam guiar per aprofundir cap on va avui l’educació familiar, escolar, social; cap on ens dirigeixen cadascun dels diversos mitjans de comunicació, o els diferents polítics i grups polítics, ...? Qui ens guia? Per a qui ens deixam guiar? Qui ens influeix? Qui o què és el que més ens acompanya per a trobar el sentit de tot? Un cec? Una persona alliberada d’influències que no passen pel sedaç de la nostra consciència?
Ja val la pena que avui, gràcies a la Paraula de Déu, ens interroguem: Qui ens guia? Qui ens guia, ens guia cap a la veritat, cap a la mentida, cap a Déu, cap a la frustració?