Diumenge III (C) de Quaresma
Text de l'Evangeli (Lc 13,1-9): En aquell temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué: «¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera».
I els digué aquesta paràbola: «Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya: ‘Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?’. Ell li respongué: ‘Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar’».
HOMILIA
-El primer, se’ns convidava a no caure en la temptació del posseir, del tenir poder o de l’aparentar. Dèiem, sols Déu és Déu! No hem de caure en temptacions.
-El segon, gràcies a la Transfiguració, ens sentíem convidats a conèixer profundament Jesús (ell és Déu, no un més de la història), i a assumir el nostre compromís: “convé baixar del Tabor, i complir les nostres tasques diàries”.
Avui, tercer de Quaresma, ens crida l’atenció sobre una altra temptació que ens pot sorgir a qualsevol moment: Creure’ns que som millors que altres!. I, no. No som millors que aquells galileus que no van ser considerats, ni tampoc som millors que aquells altres que els va caure al seu damunt la torre de Siloè, i van morir. Hem de suprimir del nostre criteri o creences que els qui pateixen conflictes de tot tipus s’ho mereixen perquè han estat més infidels que noltros a Déu i a la seva Paraula. Se’ns diu avui clarament: Creieu que sou millors que ells? Si no us convertiu, tots acabareu igual. O sia, anem alerta! Qui es cregui segur, bo, millor que d’altres, “alerta que a no caure!”. “Déu l’ha castigat!” sentíem a dir un altre temps. Déu no castiga, Déu estima i espera! Déu mai perd la confiança en noltros!
Avui, la Paraula de Déu ens demana viure des de la humilitat. Ens demana viure dues actituds que són realment importants tant per al nostre millorament personal com el dels altres:
-En primer lloc ens demana no jutjar als altres. Qui pot jutjar a algú si no coneix la causa del seu comportament. És curiós escoltar per separat les raons que donen dues persones que viuen en conflicte. Quan n’escoltes una, sembla que té raó. Quan escoltes l’altra, sembla també que té raó. I possiblement, tot i que els dos tenen raons, cap de les dues l’abracen tota. No jutgem!
-En segon lloc, som convidats a tenir paciència, a seguir concedint oportunitats. A creure i confiar que tots, absolutament tots podem canviar, millorar. Jesús avui ens regala una paràbola que la trob molt convenient tenir-la present sobretot per aquells que vivim la tasca d’educadors. Jesús ens recorda que Déu, com a bon hortolà, segueix confiant en que la figuera –qualsevol de noltros- pot donar fruit encara que faci tres o més anys que, a pesar de ser cuidada, no en dóna. Déu no es cansa de confiar. La paràbola, referida a la figuera, diu: l’hortelà seguirà cavant la terra i la femarà!. Déu no perd mai l’esperança en cadascú de noltros.
Avui, idò, se’ns proposa no jutjar als altres. En el fons, res sabem d’ells per a treure conclusions. I se’ns proposa també tenir paciència amb noltros mateixos i amb els altres. El canvi positiu de la nostra vida ens pot arribar a una hora manco pensada si no ens cansam de fer feina cadascú en cadascú i a favor d’aquells que hi ha al nostre entorn.