Tots els sants/tes. 1 novembre2018
Text de l'Evangeli (Mt 5,1-12a): En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient: «Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel! Feliços els qui ploren: Déu els consolarà! Feliços els humils: ells posseiran la terra! Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! Feliços els compassius: Déu se'n compadirà! Feliços els nets de cor: ells veuran Déu! Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel! Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».
Homilia
Uns i altres mos retractam constantment.
Uns ho fan mitjançant el que pinten ( idem, açò és un Picasso, un Van Gogh, un Rembrand,...), uns altres mitjançant el que escriuen o la música i el cant que utilitzen, n’hi ha que ho fan mitjançant el vestit, els cabells, en sa forma que rallen, ...
Jesús es retracta d’alguna manera? I tant! Avui ho fa clarament presentant les benaurances: Feliços els pobres en l’esperit (els qui donen importància a l’espiritualitat), els qui viuen dol en el seu interior (els qui estimen i per açò pateixen), els humils (els qui donen importància als altres, a Déu, a la vida pel que són i tenen), ...
St. Joan, a la segona lectura, es retracta també a ell mateix quan escriu: “Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som!”. Quina és el retracte que es fa d’ell mateix. És el que és gràcies a Déu, tal com un fill qualsevol és el que és gràcies als seus pares. Quantes vegades diem quan una parella qualsevol ha tingut un fill: és tal qual son pare amb açò o allò, és tal qual sa mare, ...)
També noltros descobrim en qualsevol semblances de Déu quan diem allò positiu que descobrim en ell. Jo m’hi he acostumat a fer-ho quan sobretot celebr una Missa Funeral. M’agrada fixar-me en la qualitat, el do, la capacitat que he descobert amb ell o ella. La seva bondat amb fa pensar amb Déu. En Déu em fa pensar la seva humilitat, el seu amor, el seu servei, les seves ganes d’actuar amb justícia o misericòrdia, ...
I st. Joan avui ens diu clarament que, tot i que, en segons què tots ens semblam a Déu, “encara no s’ha manifestat totalment aquesta semblança nostra amb ell”. Un dia, però, després d’aquest pas per la terra “serem semblants a Déu”. Ens haurem purificat de tot allò que no hagi estat correcte. Som cridats a ser sants, tots! Tots som cridats a purificar-nos tal com Jesús és pur. Tots som cridats a semblar-nos més i més a Déu. Ell és el referent de la santedat a la qual estem cridats tots. Ell és “sant, sant, sant”.
Sants que l’Església ens presenta per imitar n’hi ha molts, moltíssims. Molts de cristians tenim el bon gust de recordar, amb el nostre nom, el nom d’algú d’ells: Joan (recordant a st. Joan Baptista o evangelista), Maria (recordant a la Mare de Déu i a un dels seus aspectes: el seu dolç nom, la seva virginitat, la seva assumpció al cel, ...), Marc (recordant un dels quatre evangelistes), Teresa, Maite (recordant a una d’entre tantes que van fer de la seva vida una contemplació de tot sense voler manipular res, ...). Què bé quan, posant nom als fills o filles escollim un nom d’algú, sant o santa, que amb la seva vida ha imitat Déu d’una manera especial.
De totes maneres, de sants i santes, ens ho diu també avui el llibre apocalíptic de Joan, n’hi ha una multitud, una multitud, tants que ningú és capaç de comptar-los. Avui, quan hi ha que sols parlen dels pecats de l’Església, els cristians som cridats a demanar perdó perquè Déu ens vol sants a tots. Però som cridats també a dir que a l’Església hi ha més santedat que pecat. I n’hi ha més perquè tots som fills i filles de Déu. Per què Déu és present en ella. En tots, en totes, hi ha una llum de Déu clara i necessària.