Dia litúrgic: Diumenge XXX (B) 28 octubre 2018
Text de l'Evangeli (Mc 10,46-52): En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els deixebles i molta gent. El fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s'estava assegut vora el camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: «Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!». Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, tingues pietat de mi!». Jesús s'aturà i digué: «Crideu-lo». Ells van cridar el cec dient-li: «Coratge! Aixeca't, que et crida». Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que faci per tu?». El cec respongué: «Rabuni, fes que hi vegi». Jesús li digué: «Vés, la teva fe t'ha salvat». A l'instant hi veié i el seguia camí enllà.
Homilia
Què és el que avui me crida l’atenció?
1. Molta gent transita els camins i li molesta la presència dels necessitats.
-No ens cau sempre bé atendre les persones grans de casa
-Molts creuen que fer néixer fillets en problemes, serà un problema per ells.
-Alguns els interessa més rallar d’aconseguir “una mort digna” que “una vida digna”
2. Jesús, però, anant de camí està atent a la seva presencia. I desitja fer-s’hi a prop.
-Avui descobreix a prop seu una persona que no hi veu.
-Un altra dia descobrirà una vídua que enterra al seu fill únic.
-Una altra vegada compartirà el dol de Marta i Maria per la mort de Llàtzer.
-No margina a ningú. Crida com a apòstols a cobradors d’impost.
3. El seu testimoni, interessat i clar, obra els ulls als apòstols i a la gent. Jesús els implica. En nom seu, el criden.
-La presència dels missioners ens fan tornar sensibles.
-Els voluntaris de Caritas, els qui visiten malalts, els qui són catequistes, els seminaristes ... ens interroguen.
4. Els més necessitats reclamen constantment dignitat, que els tenguin en conta.
-Els immigrants que arriben a les costes europees. Per què s’exposen a la mort?
-Les persones que passen per una crisi personal sols desitgen ser escoltades.
-Els fills, els catequitzants, els alumnes difícils, ens reclamen paciència, acollida.
5. Jesús intueix que hi ha misteri, un camp vast en el cor dels més necessitats. I abans de res, demana humilment: Què vols que et faci?
- Quan un espòs mira atentament a la seva esposa, ...
- Quan un pare o mare mira atentament al seu fill o filla, ...
- Quan algú toca a les portes de Càritas, ...
6. Bar-timeu demana “veure!”. Vol fer-se amb la bellesa de tot, vol estar atent al que passa.
-Un fill vol aprendre a veure. Necessita pares educadors.
-Qualsevol persona vol trobar sentit a la vida. Necessita referents.
-El món necessita creure en l’Església. Els cristians hem de ser responsables.
7. Bar-timeu, quan hi veu, el segueix. Ha descobert dues coses: 1) La fe salva 2) En Jesús hi ha alguna cosa especial. És digne de ser seguit.
-La constància ens és necessària.
-L’esperança demana paciència.
-Jesús és digne de ser observat, escoltat, seguit.
8. El salm 125 avui ens diu: “És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebram!”.
-Hem de donar gràcies per ser creients i per sentir-nos empesos a considerar que tothom mereix atenció, estima.
-Hem de procurar evangelitzar en aquest sentit a fi de que el món, considerant tothom, lloï Déu.
9. I Jeremies proclama avui també: El Senyor salva el seu poble. Salva cecs, coixos, mares que crien, gent exiliada, ....
-Hem de ser persones orants.
-Hem d’obrir el nostre cor a Déu en les nostres necessitats.
-La pregària no ens pot faltar mai.