XXXI/B 4-novembre-2018
Text de l'Evangeli (Mc 12,28-34): En aquell temps, un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments?». Jesús va respondre: «El primer és: ‘Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb tota la força’. El segon és aquest: ‘Estima els altres com a tu mateix’. No hi ha cap manament més gran que aquests».
Llavors el mestre de la Llei li digué: «És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que Ell és l'únic i que no n'hi ha d'altre fora d'Ell, i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb tota la força i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis». Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué: «No ets pas lluny del Regne de Déu». I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.
Homilia
Després d’haver celebrat “Tots Sants” i haver contemplat com molts dels nostres germans cristians, havent viscut el manament de l’amor a Déu i als altres, han arribat a la santedat i han aconseguit la glòria eterna, avui, en aquest diumenge, Jesús ens torna a recordar quin és el fonament de la santedat: l’Amor a Déu i l’amor al pròxim.
Estimar a Déu, estimar als altres, ... vat aquí la solució que tenim a les mans per a saber ben viure i ben conviure. I és una llàstima. En tost de l’amor, no poques vegades implantam entre noltros sa mentida. I sa mentida, sa poca estima als altres i a sa veritat, es fa present en ambients normals i en llocs que, per la seva responsabilitat, haurien de ser referents. Només manca escoltar, aquests dies passats, notícies, llegir diaris, informar-nos. No, així no funciona ni una societat, ni un grup de persones, ni tan sols una parella qualsevol, ni cap de noltros mateixos.
I per què l’amor a Déu, font de l’amor als altres, sigui viscut, hem de viure una profunda relació amb Ell. Si l’amor a Déu cala profundament als nostres cors, serem capaços d’estimar també als altres, de dir sa veritat, de no tergiversar informacions.
Segons Jesús, l’amor a Déu i l’amor als altres són inseparables. Si estimam a Déu hem de procurar mirar amb bons ulls a tothom. Mirar amb bons ulls que vol dir “ser capaços d’aconseguir el creixement ètic i espiritual dels altres i, és clar, de noltros mateixos”. El Papa Benet XVI va dir que aquest manament de l’amor és com els dos braços de la creu: vertical (amor a Déu) i horitzontal (amor al proïsme).
Estimar no és sols l’ànima i l’estil del Nou Testament. No és cosa de fa quatre dies. La primera lectura d’avui, del Deuteronomi, ja expressa que també és propi de l’Antic Testament, de sempre. Aquest llibre, capítol 6, diu clar i llampant: “Escolta Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces”. I aquesta encara avui és la pregària més estimada de la pietat hebraica.
Déu vol una adhesió total, no mitges tintes. Una adhesió amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces. Aquest és la clau de volta que sosté tot l’edifici humà i cristià de la vida espiritual de l’home.
Aquesta unitat radical de l’amor és la base del sacerdoci de Crist. Ens ho diu avui la segona lectura, la carta als hebreus. Crist és la perfecció dels diversos sacerdocis de tots els temps. El sacerdot que ens fa falta i que tots hem d’intentar seguir i imitar: un sacerdot sant, innocent, immaculat.
L’ànima del cristianisme no és la llei, ni és el culte en si mateix, és l’amor. L’amor és el que dóna importància a la llei: “Estimaràs al Senyor en tot el cor, ....”. Estimar el Senyor vol dir estimar-lo. Vol dir no tenir altres déus. Vol dir “estimar” “estimar sempre”, estimar tothom, ajudar-nos a créixer, a ser sants.
Hem de viure amb ganes, amb passió. I viure amb ganes i en passió a favor dels altres, reclama viure amb ganes i amb passió l’amor de cap a Déu. Ens hem d’animar!